Cercador
Taques tristes que entristeixen (Divertimento)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Taques tristes que entristeixen
Les tenebres de la tinta,
I sols sé que seran la meva ombra
Que cavalca al meu costat,
Cavall de cabòries mai contades,
Mai comptades. Perquè en són moltes...
Taques tendres que junyeixen la joia
I el desassossec de no saber ser sols paper,
Enmig del trepig de la llum,
Que llisca en la llunyania
Del desig per trobar-la. Callades
Paraules quan les oïdes són escasses...
(Tinc tot el temps per trescar entre
Tendresa i tristesa i tractar de desentrellar
El tràfec de la troca transcendent
Del tràgic triomf del traç: traduir les taques
És un tram lleu o greu en el trajecte
Vital cap a la comprensió de l'ésser...)
Comentaris
-
Trista condició humana...[Ofensiu]Xantalam | 17-06-2008 | Valoració: 10
Poema fantàstic. Espero que cap "taca insignificant" t'amoïni mai. No val la pena.
Una abraçada,
Empar -
,,,[Ofensiu]F. Arnau | 17-12-2007 | Valoració: 10
Amic Lluís!
Com ja et vaig dir, el teu poema sobre les taques, guanya amb el pas del temps, com el bon vi. Tens tota la raó al dir que va en consonància amb l'abstracció del meu dibuix.
En referència al travallengua de la darrera estrofa, la meua menció del discurs de Quim Monzó era merament anecdòtica, ja que no es semblen en res l'un i l'altre...
Espere que continues en la bona línia de creació poètica.
Salut!
FRANCESC
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306691 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978