Cercador
Sostre
Un relat de: Eric MartinezOdio quan el meu pare fa obres a casa... El soroll de la perforadora és horrible... Se't fica a l'orella com si es tractés d'una mosca hiperactiva...
De forma rutinària, vaig trucar la meva mare per veure quines tasques de neteja havia de realitzar a casa abans de marxar a la feina.
El meu pare continuava amb la seva perforadora... Movent materials amunt i avall... La meva mare volia canviar el sostre de l'habitació... Estava avorrida d'aquell color blanc, i volia posar fustes de balsa... Donar un toc de color...
Vaig trucar-la al mòbil... No donava senyal...
A la segona trucada... El segon so... Una melodia em va fer obrir els ulls... La coneixia...
Vaig seguir aquella música fins a l'habitació dels meus pares... I la vaig trobar... La meva mare... Clavada al sostre de l'habitació... El seu cadàver es sostenia entre claus... Claus a les cames... Claus als peus... Claus als braços... Claus a les mans... Claus al cap... Claus als ulls...
El meu pare va entrar a l'habitació, i amb un somriure em va dir...
-¿T'agrada?
El vaig mirar i amb un somriure li vaig dir...
-Si... Li dóna un toc de color.
De forma rutinària, vaig trucar la meva mare per veure quines tasques de neteja havia de realitzar a casa abans de marxar a la feina.
El meu pare continuava amb la seva perforadora... Movent materials amunt i avall... La meva mare volia canviar el sostre de l'habitació... Estava avorrida d'aquell color blanc, i volia posar fustes de balsa... Donar un toc de color...
Vaig trucar-la al mòbil... No donava senyal...
A la segona trucada... El segon so... Una melodia em va fer obrir els ulls... La coneixia...
Vaig seguir aquella música fins a l'habitació dels meus pares... I la vaig trobar... La meva mare... Clavada al sostre de l'habitació... El seu cadàver es sostenia entre claus... Claus a les cames... Claus als peus... Claus als braços... Claus a les mans... Claus al cap... Claus als ulls...
El meu pare va entrar a l'habitació, i amb un somriure em va dir...
-¿T'agrada?
El vaig mirar i amb un somriure li vaig dir...
-Si... Li dóna un toc de color.
Comentaris
-
El soroll de la perforadora[Ofensiu]Montseblanc | 17-02-2019
El teu relat m’ha agradat i m’ha desagradat a la vegada. Curt i (efectivament) terrorífic. Ja no sols pels fets objectius, sinó per la manca de sentiments del pare i del fill (bogeria?) i per la ironia i fredor del comentari final. Fa por. I més en els temps que corren... Els teus relats estan plens de monstres quotidians...
-
Nil=Crack![Ofensiu]Eric Martinez | 17-02-2019
Moltísimes gràcies Nil, ets un veritable crack!
-
Poètic.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 17-02-2019 | Valoració: 10
Vist com el Crist de Sant Joan de la Creu d'en Dalí, a ta mare la trobes crucificada, al sostre, per l'artista de ton pare, talment com si fos una enganxada de sang i fetge d'en Miquel Barceló. Un relat de caire psicòpata i alhora entendridor i poètic... curiosa i intrigant font d'inspiració. Salut, Nil.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna