Somriu princesa

Un relat de: ITACA

I no vaig tornar a veure la perfecció
Davant d'aquets ulls em puc posar trista
On has amagat els altres princesa ?
Rebo cartes de desconeguts
Tots coneguts i residents a la teva cara.
La tristesa em deia que t'havia pres el somriure
La po m'explicaba que et prenia la esencia dels ulls.
I em pregunto jo on deuen ser ?
Vull ser present en tots els teus somriures
En totes les teves rialles, en tots els teus pasos.
Hi ha portes que mai s'obren ,
Jo vull tenir la clau , donamela
On es ara la perfecció?
No tinc fred ni calor
No se si avui ploura o si fara sol
La meva finestra no em diexa veure
mes enllà dels teus ulls tristos.
Somriu altra vegada ,
Jo sere la teva esencia si deixes de plorar
No donguis mes pasos per aquet camí malaït.
Sere tot el que vulguis que sigui
I caminare per tu tots el mons que fagi falta.
Ara pronunciare la clau magica
i tu deixaras de plorar.
SOMRIU PRINCESA

Comentaris

  • F E L I C I T A T S[Ofensiu]
    Gemma34 | 25-01-2006

    MOLTES FELICITATS GUAPÍSSIMA. No deixis d'escriure. Molts ja voldrien tenir la teva força als 15 anys.

    Gemma34

  • Preciós[Ofensiu]
    somriure | 01-10-2005 | Valoració: 10

    Bueno com sempre preciós amb le paraules adequades i aquest punt teu tant optimista i tant de saber estar on penses que fa falta.Graciés per la teva amistat , tresor i recora que ara t'ho dic jo.SOMRIU PRINCESA.
    Un peto enorme

  • revolucio | 17-09-2005 | Valoració: 10

    uooo molt mavo noieta :)
    aqui tens un somriure, que les llàgrimes i els mals rotllos no et facin perdre el somriure :)
    revolucio! :)

  • La princesa está triste...[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-05-2005

    ...¿qué tendrá la princesa? los suspiros se escapan de sus labios de fresa...
    M'ha recordat aquest poema de Rubén Darío. Has escrit un bonic poema i un millor regal. Està ben escrit, és emotiu, clar i concís.

    Ens veurem demà?

    Glòria

  • La princesa está triste...[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-05-2005

    ...¿qué tendrá la princesa? los suspiros se escapan de sus labios de fresa...
    M'ha recordat aquest poema de Rubén Darío. Has escrit un bonic poema i un millor regal. Està ben escrit, és emotiu, clar i concís.

    Ens veurem demà?

    Glòria

  • Somriu i no ploris... mira endavant[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Wola wapa!Sc l'Alba de Móra d'Ebre, o la Miaka com vulguis!Es una passada aquest poema!De debó escrius genial!!Un petó i segueix així!!
    Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

    Miaka

  • Oleeee!^^[Ofensiu]
    Sareta_16 | 18-03-2005 | Valoració: 10

    Si l'afortunada del poema sóc jo...:) És un dels millors poemes q m'ha escrit, va ser en una època on jo estava ficada en un pou i no me'n sortia i la Clara com sempre fent-me costat, animant-me a seguir quan tot està en contra com a bona amiga q és...una tia 10!^^ Més maca la meva nena!(k) Aiiiis quin sol de noia!Wapaaaa!
    Ademés és una gran artista, té molt talent ehh gent!L'admiro moltisim, és una tia tan maca, bona persona...
    No us arrepentireu de coneixela pq és d'aquelles persones en les q pots confiar cegament i saps q mai et fallaran i ho donaran tot per tu...Definitivament és una de les millors persones q he conegut...si tothom fos com tu karinyu el món estaria salvat dels sentiments dolents!:P De veritat gràcies per tot nina, mai seré capaç d'agrair-to!Ets única!No fa falta dir q em tens per tot!;) T'estimo molt prexiosa!

  • m'encanta!!![Ofensiu]
    tramuntana | 08-03-2005 | Valoració: 10

    Ostres!! m'encanta com escrius!!! Molt bo, molt bo!!!!! enserio, per això et mereixes un gran 10!! ( i xk no hi ha 11) jejeje

    P.D: Sóc la Laura
    ptns wapa!!

  • no ploris..[Ofensiu]
    Jurdi | 07-03-2005 | Valoració: 10

    Expresses molt bé el que vols i el que sents, a veure si deixa de plorar i t'obra la porta als seus sentiments."no ploris princesa", m'agrada el titol, segueix escrivint!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.