Solitari com la nit sense estrelles

Veig que has tornat amb força. Un poema dur però real. Et poses a la pell del que pateix, veient com cada dia és va degradant més, demana ajuda, però la gent passa de llarg, abandonant-lo a la seva sort. Ho ha perdut tot i ho sap, encara no ha arribat al punt del no retorn, però comença a veure les orelles al llop i te por.
He estat uns dies fora i m'ha fet il·lusió trobar els teus comentaris, veure que tornes a escriure i m'he emocionat al llegir la teva nova biografia.
Gracies amic
Una forta abraçada

pot tenir tanta bellesa un relat ple de tanta cruesa?

Joan.

M'ha agradat molt, és d'una bellesa molt tendra però a l'hora dura, és sincera i crua com la vida.

solitud, aquest univers que pot ser tan terrible i tan indolent.
Deixar de fer quelcom per ajudar a algú, també és formar part de la seva davallada personal.

Un bell i sentit poema, Sergi!

gyps

i no escatimaré escrits per a omplir el silenci de soroll.

Gràcies, d.

...és preciós! Sí, m'ha agradat molt. Llenguatge planer i directe, una súplica d'humanitat, dur, però real. Arriba al lector, fa pensar quantes vegades girem la mirada a la realitat, quantes vegades som egoistes, quantes vegades....

Gràcies ple comentari i per recomanar-me aquest poema!

Una forta abraçada!

Excel·lent !,
captan la por a la soledat,
al dia , a la foscor , a qualsevol canvi,
en un demanar ajuda, desesperadament,
a la foscor;
sentir-se sol, molt sol,
rodejant de gent , molta gent.
Avet

Un poema que vessa soledat, desesperació, una certa resignació per part d'algú que encara espera el miracle ( Escric cartes al cel però no m'envien cap remei. ) però que al mateix temps és ben conscient de la seva realitat ( ... potser a la propera cantonada et dic adéu. ), de la seva vida que es va degradant ( Arriba el dia. És pitjor que la nit./ Arriba la nit. És pitjor que el dia. ) a cada moment que passa...

Has tornat amb força... Ja t'enyorava!

T'envio una abraçada ben contenta de tornar-te a llegir,
Unaquimera

El món dóna voltes, sí, i mai no és igual un dia a l'altre, una nit a l'altra, i els amics i els amants mai no es repeteixen, encara que siguin els mateixos no són idèntics.
Principi d'indeterminació, dins la física subatòmica. Principi de la incertitud, en la física dels cossos.
La solitud és un territori feréstec. Però el cel és buit, millor els poblats inferns de les nostres ciutats.
Bell poema, bellament desesperat a estones, emotivament aferrat al crit de l'ajut que tots necessitem.

Salut,

franz