Solid Rock

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
SOLID ROCK

Aquesta nit no tenia previst sortir, però en Xavi m’ha trucat, i des que la Paula va marxar d’Erasmus a Varsòvia, on es deu estar fent un fart de cardar amb algun paio de Madrid o Badajoz (i ben fet que fa), no em perdo cap farra amb ell.
És curiós. De la meva colla d’amics, en Xavi és amb qui tinc menys coses en comú. Però el destí ha volgut que la meva “llibertat” hagi coincidit amb la seva ruptura amb la Ruth, i junts hem format un duo imparable.
Som com foc i gasolina, dos cafres que es repten a veure qui la fa més grossa. Avui, per exemple, comencem força tranquils en un bar, però ràpidament entrem en combustió. Al baixar-me la birra, no sé on som.
Quan ens hem mogut?! Ja hem passat als gintònics?! Gas, gas! Corre que el temps vola! La nit s’està accelerant i no podem quedar-nos enrere! A quina discoteca trobarem avui a les estudiants americanes?
Saps, en Xavi les adora. Diu que s’hauria d’alçar una estàtua al geni que les va convèncer que és tan normal fer-te un petó com una mamada. El sostre em dona voltes. Una ianqui m’està guiant cap als banys. De fons sona Solid Rock, dels Dire Straits. M’encanta aquesta cançó. Ritme, més ritme...! Oh, oh...!
Riff de guitarra: dí-li-di-dí, di-li-da-da-dà; dí-li-di-dí, di-li-dà-li-da-da-dà; dí-li-di-li-dà, di-li-dà-li-li-lí; gli-gli-gli-dà, gli-gli-da-da-dà.
Ei, la cabellera que es belluga al meu entrecuix em resulta familiar.
—Escolta, tu no me l’havies llepat abans?
—Sorry, I don’t speak catalan...
M’apunta la cigala amb un dit i, pixant-se de riure, diu:
—Santi?
Sent vells amics, avui ja tocaria cardar, no?
Tot plegat és un disbarat. Però no té res d’extravagant. Pot passar-te cada nit fins que, de sobte, deixarà de poder-te passar. Però per dins seguiràs cantant: Rock, rock! Solid rock! Rock, rock! Solid rock! I wanna give I don’t wanna be blocked! I’m gonna liiiive on soooliiiiiid rock!
Fade out.



Pseudònim:
Donka

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!