Sóc un gos!

Sortint de la gossera
Sempre he estat lliure. Ara estic en una gàvia. Una dona grassa que em mira amb ulls de vaca se m'emporta a una altre gàvia. Aquesta gàvia rodola pels camins i fa un sorolll i una olor desagradable. Quan la gàvia es para, la dona, m'agafa (com si no sabés caminar jo !!! ), m'agafa en braços duent-me amb la part a defensar a l'aire. Em molesta la seva olor. Em rebelo, em prem amb força i m'entra a una gàvia més gran, plena de plantes presoneres. Em deixa al terra i em limita el moviment
amb un lligam que penja de la pared.

_ Qué li faràs ara Pepa? Sembla una mica assilvestrat
aquest gos. Vols dir qu'has escollit bé?
_ Sí cosina sí, crec que sí, no veus amb quins ullets
em mira pobrissó, es nota que necessita una mare
que l'estimi. M'he despentinat tota, vaig a posar-me
colònia i anem al veterinari.

El menjar
Fà una flaire bona aquest menjar, però, que vol ?. Vol que li doni una pota, quina ximpleria !!! , si triga gaire li prenc el menjar i la ma a aquesta bleda.
Bé, ha valgut la pena l'espera, si per poder menjar li he de donar la pota, doncs ja li donaré.
Sempre em dona el menjar a mi abans de menjar ella. Ja m'està bé, aixó vol dir que jo mano i ella és la seguidora.

L'exercici
no puc més, se m'enrampen les potes, tinc ganes de córrer, peró, que fa aquesta ara?. No vull petons, el que vull és sortir, córrer, córrer i empaitar conills, flairar la gespa i revolcar-me-hi. Necessito viure . . . bbrrrffff.
Aquest seient tant llarg i tou té certes possibilitats, doncs a per ell !!!

_ Pepetaaaa !!! mira que fà el Bobi, s'està menjant
el sofà, vina, corre, que el destroça.
Coi de bestia mal educada !!!. És un salvatge,
és una fera !!!

Vida social
No es pot dir que valgui gaira la pena aquest indret; com a mínim em deixen ensumar tranquil. Mira ves per on,
per allà baix vé la tibada de la vehïna amb el seu collaret de brillantors i el seu llacet rosa. . . més . . . m m m . . . avui no và tant tibada . . . sí maca sí, ja ho sé, ho he sabut des d'una hora lluny . . . i ara te m'ofereixes, molsuda, suculenta . . .

(una forta estrebada de la cadena, per poc que li trenca el coll)
_ oig!!! Que fastigós, Deu meu !!!, és que no
hi ha manera . . . !
_ Pepeta, a que no sabs en qué s'assemblen
els homes i els gossos, doncs en que tots dos
son uns porcs.
_ Ja ho pots ben dir cosina, ja. Ja ho pots ben dir.

SÓC UN GOS JO, NO SÓC UNA CRIATURA HUMANA !!!