Soc el Dinosofar

Soc el Dinosofar

Soc el Dinosofar, però sempre em diuen Dino. Visc a Penelit, un gran bosc on des de fa anys habitem els dinosaures. El meu avi sempre m’explica moltes històries, la que més m'agrada és la del naixement del nostre món fa cent cinquanta anys per una explosió al planeta. El nom el va posar el nostre rei, Tiranosaure rex, i des d'aleshores hem anat fent nostre aquest lloc. M'agrada estar amb els meus amics, però fa uns dies que no em parlo amb ells, podem dir que ens vam barallar. Em van dir gallina perquè no feia el que em diuen i no vaig entendre res. Ara em sento una mica sol. Els meus pares m'han dit que reconciliï, però no ho faré, prefereixo la solitud. Vaig a fer una volta, fa molt bon dia.
Pel camí em trobo una cosa estranya a terra, sembla un ou, però no és com els nostres. Esperaré a veure què en surt d’aquí. Ha passat una setmana i encara no ha ocorregut res, he decidit guardar-lo dins l'armari. Aquesta nit he sentit sorolls que venien d’allà, he anat a veure què passava i m’hi he trobat una espècie groga molt estranya, molt petita i que fa piu-piu. M’he espantat molt perquè no entenc res, però com em fa molta pena vaig a buscar-li alguns insectes. Uau, se'ls ha menjat tots. He decidit cuidar-lo i criar-lo jo. Als meus pares els ha semblat bé. Li he posat Dinogalli.
Ja han passat molts dies i Dinogalli està molt gran, tots els habitants del bosc s'hi han sorprès. Mai havien vist una cosa així, fins i tot n'hi ha alguns que pensen que no és una bona idea tenir-lo aquí, prefereixen matar-lo perquè no saben com acabarà reaccionant. Però això mai passarà, perquè jo no ho permetré. El difícil és que es nota molt que no és d'aquí, no gruny sinó que fa cocou. A més a més, la seva aparença i la seva mida són molt diferents de les nostres. Però no m'importa el que pensin els altres ni les nostres diferències, aquestes el fan especial, com suposo que ho soc jo. Estic molt content, he guanyat un amic.


Gabriela Chaves