Soc camí

Un relat de: Honrat Penat

Surto. Amb una modesta arrencada m'allunyo de la gentada. No és una cursa de velocitat; la qüestió és arribar. Amb un parell de quilòmetres he entrat en calor i ja no em molesta cap arruga de l'ajustada i lluent roba esportiva.

Cinc quilòmetres i ja tinc assolida una bona cadència de trepig. Fa pujada; deixo que els problemes de la setmana rodolin pendent avall.

Passats els primers deu quilòmetres, les cabòries laborals i familiars ja han fugit; gaudeixo del bosc i la tardor em purifica amb l'aire que renovo a cada respir.

Per la fita dels quinze guardava un record especial per tots els companys d'escola, els que se'n reien de la meva poca traça en les disciplines esportives de l'època, és a dir futbol, bàsquet i para de comptar. Ni el cos m'acompanyava, ni hi posava ganes. Sortosament, un bon dia, vaig començar a córrer. I encara no he parat.

Després vint-i-cinc quilòmetres començo a fluir. Esquivo el rocam amb precisió de cirurgià i ajusto el ritme a les dificultats del camí. Una mica com en la vida, vaja.

Ja he complert els cinquanta quilòmetres; ja soc camí. Els rostolls del marge són la meva família.

Amb setanta, el cansament amagat rere la tensió dels bessons puja cames amunt. El desnivell acumulat marejaria a qualsevol corredor casual de cap setmana. I se'n reien del meu sobrepès infantil...

Quan assoleixo els dos-cents vint-i-cinc mil quilòmetres tinc un pensament pels professors que em desaconsellaven que fes el batxillerat científic, "té poques capacitats"; ara no sabrien on mirar.

Vint-i-dos quilòmetres d'altitud. Soc l'astronauta que ha pujat al pic més alt del sistema solar: el món Olimp, a Mart. Això meu és més que ultra esport, què soc, doncs, un astroultraesportista?

Comentaris

  • distància...[Ofensiu]
    Honrat Penat | 30-12-2021

    Sí Ferran, és la que es considera la distància mitjana... evidentment a vegades està més lluny, a vegades més a prop. Però el seu mont Olimp sempre és igual d'alçada!

  • Molt ben portat[Ofensiu]
    TerricheT | 30-12-2021

    Avança amb precisió de cursa i això li dona aquest toc de cursa que el lector també viu com propi, fas que empatitzi amb el protagonista, i acabo de llegir esgotat, com ho estarà ell.
    Sols tinc un dubte... els dos-cents vint-i-cinc mil quilòmetres... hi ha alguna cosa que se m'escapa, és potser la distància amb la terra, no, oi? Ara no ho miraré, però aquesta mesura em xoca.

    Cosa que no és obstacle perquè el relat sigui bo, i més si soc jo que desconec aquesta mesura.

    Bon treball!

    Ferran

  • Bon camí[Ofensiu]
    Prou bé | 05-12-2021

    Original, creatiu i ben escrit! Sort en la galàxia del concurs!
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: