City Kansas Centaty

El carrer estava desert. Un vent calent rebufava l'arena cap als porxos de fusta i algun matoll ressec volava plana enllà, on la silueta dels cactus en primer terme i les muntanyes mossegades començaven a ocultar la posta de sol.

Als dos extrems del carrer principal, dues figures fixades a terra enganxades per la mirada. Els braços arquejats, lleugerament distants del tronc, i regats per una tensió que els ressaltava les venes i feia voleiar els artells en l'aire com els dits del pianista tocant el cancan en el Saló ple de gom a gom.

L'enterramorts, cadavèric, calb i vestit de negre, ja tenia la caixa feta. Aquesta vegada rai, que els dos candidats estaven tallats pel mateix patró (fos qui fos el nou client, encaixaria a la perfecció). Però, com la majoria dels vilatans que espiaven rere les finestres, l'enterrador també tenia un favorit; era ben cert que la llista d'èxits d'en DJ, el pistoler resident, era llegendària arreu del país. El poble mai no era prou gran perquè en DJ el volgués compartir amb el nouvingut de torn. Ni el ràpid, ni el nen, ni el salvatge, ni el fugitiu, ni el mata-búfals, ni el genet solitari, ni el mestre del llaç, ni el temerari, ni l'indomable… cap d'ells no li havia fet mai ombra.

Però aquella vegada un fet inesperat provocà un gir de guió. La IA va cometre un error garrafal i va confondre els dits d'en DJ per salsitxes de frànkfurt. Així doncs, malgrat ser el més ràpid, en DJ no tingué força per prémer el gatell de la Colt 45.

De totes maneres, cal destacar que la coherència promesa per la nova versió de la intel·ligència artificial quedà àmpliament demostrada. 1) Amb les taques de quètxup que aparegueren a la camisa del pistoler i 2) Amb la caixa de Glovo acabada de fabricar per l'enterramorts on diposità les restes hambuguesades d'en Ràpid DJ per carregar-se-la a l'esquena i marxar en bicicleta a repartir.