Treball temporal

A mitja tarda obria un dit les finestres, sobretot en dies de pluja quan la condensació a la saleta d'espera era tan embafadora que entelava les rajoles marronoses de la paret. La gent esperava en silenci. Dic gent, però si filem prim haig de dir que eren totes dones. Era la meva primera feina d'estiu, de bidell en aquell centre, per dir-ho d'alguna manera…

Per obtenir la llicència havien de passar per diverses habitacions. A cadascuna d'elles hi esperava un treballador de l'empresa per fer una prova específica. Jo controlava els torns a partir d'una llista escrita a mà; una lletra gòtica que sovint provocava algun esclafit de riure per algun error meu de pronunciació.

En una de les sales es feia el test de telecontrol. Palplantades davant de la finestra oberta que donava a ponent, les aspirants començaven a gesticular de manera exagerada. Realment, era curiós de veure com intervenien sobre la vida de la gent que passava pel carrer. Al costat, s'hi feia la prova de visió. Es tractava d'encertar una dotzena d'objectes d'una taula que estaven tapats per una tela gruixuda de color granat. En una altra cambra, la mèdium de recursos humans rebuscava les ocupacions de les darreres reencarnacions. Cal dir, però, que la senyora no n'era massa experta, i solament abastava tres vides enrere; estic convençut que alguna vegada se li devia colar alguna religiosa. De fet, crec que a la cara pàl·lida que se li va escapar un “Déu meu!” quan va veure el foc fora de mare havia sigut monja en una altra vida. Érem a vigília de Tots Sants. M'havien encarregat que fes un foc per fer la castanyada amb la companyia. Però el malparit se'm va escapar per una ventada i va prendre l'aparcament d'escombres. I quina culpa hi tinc jo que aquell recoi de bruixes es posessin histèriques en veure la pira encesa i que amb les presses per fugir en palmessin un parell atropellades per l'allau? Qui sap què es pensaven!
D'això, per aquest estiu teniu alguna feina disponible per mi a la vostra ETT?