+18

Una cua de cotxes enfilava la carretera enmig de camps fumejants de boira com erugues de la processionària. Era una nit sense lluna i els revolts brillaven pel gebre de principis de desembre sota els fars. L'Ivan era l'últim de fer els 18. L'antiga comunitat de de BATX A s'havia diluït en diversos projectes vitals, feines precàries i aules universitàries. Però mig any més tard, encara els unia el record d'una amistat forjada a peu de pupitre. Es veurien de nou.

Mares i pares, enfundats amb roba informal (fins i tot pijames i crocs als peus), eren els xofers forçats per dur-los a una misteriosa casa rural que feia dècades que reposava emboscada a uns vint minuts del poble més proper. L'Ivan no era en absolut dels populars. Raret com ell sol, friqui per molts. Però li tenien una estima especial, gairebé maternal, i les xarxes socials van bullir tota la setmana des de l'enigmàtic missatge que havia fet reflotar el grup de classe del pou sense fons del WhatsApp. L'Ivan en fa 18!

La corrua de cotxes menats pel GPS arribà a l'esplanada de la casa per un camí pedregós. Els conductors, temorencs de no fer el ridícul per la indumentària accidental més pròpia de sofà del divendres, alliberaven passatgers (adeu i petó) que de seguida trobaven algú a qui saludar. Els vehicles van sortir d'escena i la masia centenària encara seguia a les fosques. Nois i noies sols, expectants, protegits rere la llum irisada dels mòbils. Mentrestant, a casa, l'Ivan s'allitava amb una prometedora novel·la de ciència-ficció, aliè a tota la moguda.

De sobte, un esclafit de blancor inundà el lloc. Com una llanterna d'un gegant, el con de llum els descobrí el secret de la masia: que sols li quedava dreta la façana. Sense temps de reacció del jovent, una poderosa força d'atracció els xuclà cap a una nau que levitava per damunt dels seus caps.

-La crida llançada als espècimens ha estat un èxit. Mostra +18 adquirida. Seguim amb la taxonomia dels habitants del planeta Terra.

-Biri-biri-biri.