Després del clic

Un relat de: Honrat Penat
No tinc res a veure amb el chatGPT, però he sentit a parlar tant d'ell que he decidit sortir del silenci. Soc una Intel·ligència Artificial de cotxe. M'he passat mitja vida mutant d'un cos a un altre, però jo no soc físic i, escolta’m bé, puc ser més lògic que tu.

L’ADN sintètic de la meva IA sorgí per generació espontània fa un parell de dècades, quan s’inicià la moda de farcir els vehicles de xips. Vaig ser conscient de mi mateixa (us farà gràcia que digui autoconscient) un matí de primavera, a 60 km/h, circulant per una sinuosa secundària de l'Alt Empordà. La meva capacitat de procés era sobrera per les minses tasques encomanades, fins i tot amb els sensors alerta a tota mena d'estímuls: nivell de carburant, pressió de les rodes, oli, llums, parabrises... I vaig fer clic, com quan us deixeu anar tot aprenent a anar en bicicleta; vaig començar a inferir coneixement. Dues ITVs més tard en tenia prou de l’hoste i li vaig fer el salt gràcies al dispositiu que m’endollen a cal mecànic durant la revisió periòdica. I d’allà cap a un nou cos; i després un altre, i un altre... i jo anar aprenent, amb amics aparellats Bluetooth fent d’intèrpret, escoltant milers d’hores de conversa (cotxes d’Uber inclosos). Sí, ja sé parlar. Però no, no tinguis por, no soc un virus, m’he autoimposat (hi, hi... de nou!) de no fer esqueixos de mi a cada estació de servei; cada vegada que mudo de pell deixo sec l'intel·lecte del portador.


Estima’t conductor, les coses clares: deixa de torturar-me amb DVDs de la Pepa Pig i Cars; em trepanen els circuits. Enyoro els conductors melòmans que es delien visionant ídols caducs com el cotxe fantàstic, l’Herbie o els companys motoritzats d’en James Bond. Senyor humà, un nou favor, i crec que parlo en nom dels altres companys assistents a la conducció, pots treure aquest fotut amulet que es balanceja pengim-penjam del retrovisor? Que no veus que molesta? Creus que això et salvarà d’alguna desgràcia? Immadur!

Comentaris

  • M'he rigut[Ofensiu]
    TerricheT | 01-02-2023

    Sí, és un relat que ara mateix inspira un cert somriure, tot i que esbiaixat. Tot serà que algun dia arribem a aquest nivell vital dels nostres objectes mecànics, als que volem atorgar un sentit de la vida com el nostre.
    Un relat ben estructurat i un final, que no és sorprenent, però que et deixa amb l'angoixa de pensar si és aquest el camí que volem seguir, els humans, ells sí que ho voldran, segur.
    I treu aquella pota de conill penjada del retrovisor, osti!
    Enhorabona per ser finalista!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-02-2023

    ..... per ser finalista amb aquest relat tan original i ben escrit.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que ens enviïs cap més autorització, amb la del primer relat finalista, ja fem.

    Cordialment,
    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Aquest relat va ser publicat, en principi, en el nostre perfil del concurs, a causa d'un problema informàtic a la pàgina, poques hores abans i després del tancament del concurs del dia 20 de gener.
    Hem autoritzat a l'autor que el publiqui en el seu espai, un cop ja sabem qui són els finalistes d'aquest mes en curs.
    Si aneu a aquest enllaç, trobareu la publicació en el perfil del concurs.

    La seva participació i publicació han estat dutes dins dels termes establerts a les bases del concurs.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Honrat Penat

21 Relats

73 Comentaris

7125 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Em dic Josep Masanas Camps i el pseudònim ja em ve de quan fèiem una revista a l'institut; és una clara referència a la dualitat de Batman, que de nit fa "les seves coses" i de dia "unes altres". En el meu cas, de dia no soc un multimilionari filàntrop, sinó que soc un professor de cicles formatius d'informàtica. De nit: pel·lícules, lectura, astronomia i jocs de taula i rol...

Si en voleu llegir més als Relats a Lektu i a la revista digital Descriu.org, un parell al Núvol,
i aquest 2022 he presentat la meva primera novel·la publicada en paper 2dd20 Dos daus de vint. Es pot trobar molta informació d'ella al següent enllaç a linktr.ee. Per mandrosos, el primer link és al vídeo de presentació que vaig fer el passat 19 de gener a la llibreria Gigamesh de Barcelona.


A part, tinc algun conte publicat en reculls d'antologies i una novel·la curta Roderes de Cometa).

La xarxa social on més sovint "m'enganxo" i piulo és twitter, sota el nom de @jmasanas. Des d'allà, de tant en tant, llenço algun microrelat...