Les gallines dels ous

Quan ja tens una edat i mires el videoclip d’Eternal Flame en bucle i sospirant, saps que la fortuna, a tu, no et somriurà mai.

De petit somiava en sortir conduint un elegant cotxe d’una casa minimalista i cara, com en un anunci. Però amb la malastrugança que tinc, ja no aspiro ni a ser un dels extres empolainats que s’ho miren des de la vorera.

El meu pare, al cel sia, sempre em deia que busqués la gallina dels ous d’or. Però abans, això era més fàcil; la gent marxava a fer les "Amèriques" amb un bagul ple del poc que tenia i tornaven carregats d’històries i de duros. Amb l’Euro ja no passa. Avui en dia, només els genis de Silicon Valley fan diners a cabassos. En canvi, jo, pobre de mi, haig de fer més hores que un rellotge en una granja de gallines ponedores per dos rals. El pare deia: "no posis tots els ous a la mateixa cistella". Però pare, què és primer, l’ou o la gallina?

Sabíeu que fa temps vaig cobrar d'un d'aquests informàtics guillats una feineta amb bitcoins? Ara es veu que valen una pasta... però jo no n'he vist ni cinc per culpa de la punyetera contrasenya!

A la granja vam indultar tres gallines que no ponien i les he afillat a casa. La Caponata, la Fortunata i la Jacinta. Es veuen tan felices des que saben que els dies de veritat són més llargs que no pas els simulats per la llum de fluorescent! Es conformen amb poc. Jo, també. A hores d'ara, si darrere d’un palet de caixes d’ous aparegués la deessa Fortuna guarnida amb només un llençol per muda, tan sols li demanaria que m’ensenyés un pit, què coi... que vaig mancat, tu! Ja ho deia el pare: «et quedaràs per vestir sants». Profètic. Ni bitcoins; ni pits, ni cony.

El que us deia, que avui el triumvirat gallinaci (les Bangles) s’ha menjat el paperot de la contrasenya dels bitcoins. Tant de bo el trobi gratant la gallinassa que satura el menjador. O qui sap si a dins d’un ou, com en un Kinder Sorpresa.

I si no, sigui com sigui, almenys podré dir que m’he cruspit el pollastre a l’ast més car de la història.