Riu-te'n, tu mateix

Si fos humà, el meu cognom començaria per "A"; ocuparia el primer lloc de la llista i sempre quedaria davant en la fila postfranquista on es pregunten les taules de multiplicar o la conjugació dels verbs. Però potser, per molts de vosaltres, tot això no us diu res. Ai, recoi de mil·lennistes...

Ser el líder comporta riscos: sempre soc el primer d'encarar el precipici i em veig forçat a formar l'escala damunt de l'abisme, sovint no em queda més remei que cavar forats en terrenys insòlits o obrir un ridícul paraigua per levitar —més propi de la Mary Poppins— quan noto el buit sota els meus peus.

Sí! Ho heu encertat: soc un Lèmming. Em llencen d’una finestra que apareix del sostre i caic en un món cada vegada més inhòspit. I encara que ho sembli, us puc ben assegurar que no és cap somni.

Soc un manyoc de píxels d’on destaca una singular cabellera verda esbullada, vaja, si no fos perquè em segueixen desenes o centenars de clons que solen copiar gairebé tot el que faig.

Diuen que el meu ésser digital s'inspira en una espècie rosegadora que pul·lula prop de l'Àrtic o, com a mínim, en zones on viu poc més que la tundra. També diuen que es mouen per un fort impuls de migrar i que, fins i tot, se suïciden massivament... us ho creieu o és perquè simplement us veieu reflectits?

Per què us fa tanta gràcia fer-me ajupir amb les mans al cap i esperar que exploti quan s'esgoten les possibilitats de finalitzar la pantalla? Ja ho veieu, pobre de mi... sempre intentant que se salvin un nombre suficient d'individus a contrarellotge! Va! I què us penseu que --us està passant a vosaltres? Que si encara visc isolat en ordinadors sense Internet? Vinga! Que fa més de trenta anys que em passejo per mig món!

Soc immortal i contagiós; unes poques línies de codi que hom pot escriure en qualsevol llenguatge i damunt de qualsevol suport informàtic. Ho pots dir tu? No creus que tens el codi més atrofiat?

I si encara no em coneixes, vine: https://www.hmilch.net/h/lemmings.html