Mala sang

Les hores desteixien el dia per descobrir una veritat ignorada per molts. Ell abandonava el seu refugi clandestí i recòndit, una caixa en un soterrani secret del castell de Llers. Quan sortia a fora se li afinaven els sentits per captar els sorolls més minúsculs i les olors més subtils; recordant-li de nou la sobrevinguda situació: la immortalitat.

Ningú del poble gosava sortir de nit. No era ben bé por; era una sensació encara per batejar que sobrevolava portals i carrers empedrats. Anys més tard, del calfred que envaïa als vilatans que no tenien més remei que sortir de casa en hores intempestives se li’n diria malastrugança.

En efecte, el comte Estruc, noble caigut en desgràcia per mèrits propis i cèlebre gènesi del vampirisme a casa nostra, perpetuaria el seu llinatge per terres catalanes des de l’Alt Empordà. Hi ha qui diu que avui en dia encara se’n poden trobar traces en qualsevol indret del país.

Corre! Busca un mirall i observa’t les orelles amb atenció. Tens el lòbul enganxat? I tens una piga al coll, fins ara desconeguda? Doncs segurament ets hereu del seu pecat. Qualsevol nit d’insomni se’t despertarà una set insaciable que cap ampolla ni bric de la nevera serà capaç de sadollar. La set de sang. Hom diu que una monja exorcitzà l’ànima d’Estruc, però ningú tingué cura de revisar la línia successòria de bastards del comte malastruc, fruit de nombroses cavalcades nocturnes i de visites furtives a les verges de la contrada. I bé prou que batlles, agutzils i mossens revisaven els colls de les dames de mirada perduda que s’havien llevat amb la balconada oberta i les cortines exposades a la tramuntana. De fet, són famoses les criatures monstruoses engendrades del ventre de les joves damnificades; però mai ningú comprovà si les virginals donzelles que semblaven il·leses també havien rebut una visita inesperada un xic més avall de la cintura. I tu? No hi penses quan esculls la cua lenta? No t’has preguntat mai si aquesta malastrugança que t’acompanya és genètica?