Cercador
Perdre's per Carnaval
Un relat de: Honrat Penat- Compartir:
La nit de Carnaval trucava a la porta. Disbauxa, riures, enganys... i, perquè no? Alcohol i excessos.
Es va posar la perruca i la màscara emmirallant-se al rebedor del pis. Poc importa si era un pis compartit o no. Ni tan sols és determinant el barri on arrelava aquell monòlit de formigó enfinestrat. O potser era una casa unifamiliar als afores?
Disbauxa, riures, enganys, alcohol i excessos.
L'endemà, quan el mirall li va tornar de nou el reflex, ja no era ell, o ella. Qui era? Havia perdut l'essència en una nit on ningú és qui sembla; però que, generalment, tard o d'hora, amb ressaca o sense, cadascú torna al cos que el contenia el dia anterior, com una flor despullada de pètals; havent deixat la roba rebregada per terra i, de vegades, amb algun ésser compartint llençols.
Però no, l'autoimatge no havia tornat. En un intent desesperat per trobar-la va desfer el camí de la nit, recordant en prou feines per on havia passat, un Via Crucis erràtic de bars i festes diverses. Entrava d'esquitllentes als locals adduint la pèrdua del mòbil com a coartada, però duia entre cella i cella (que, per cert, no identificava com a seves) el ferm propòsit de trobar la seva figura en els miralls.
Una cerca que va resultar infructuosa. Ja no era el reflex que li tornaven els miralls tèrbols, bruts o trencats. Això el duria al cap del carrer: ja no era ningú. La d'aquell any seria la Quaresma més intensa de la seva vida. L'abstinència de carn seria total, fins i tot de la seva.
Es va posar la perruca i la màscara emmirallant-se al rebedor del pis. Poc importa si era un pis compartit o no. Ni tan sols és determinant el barri on arrelava aquell monòlit de formigó enfinestrat. O potser era una casa unifamiliar als afores?
Disbauxa, riures, enganys, alcohol i excessos.
L'endemà, quan el mirall li va tornar de nou el reflex, ja no era ell, o ella. Qui era? Havia perdut l'essència en una nit on ningú és qui sembla; però que, generalment, tard o d'hora, amb ressaca o sense, cadascú torna al cos que el contenia el dia anterior, com una flor despullada de pètals; havent deixat la roba rebregada per terra i, de vegades, amb algun ésser compartint llençols.
Però no, l'autoimatge no havia tornat. En un intent desesperat per trobar-la va desfer el camí de la nit, recordant en prou feines per on havia passat, un Via Crucis erràtic de bars i festes diverses. Entrava d'esquitllentes als locals adduint la pèrdua del mòbil com a coartada, però duia entre cella i cella (que, per cert, no identificava com a seves) el ferm propòsit de trobar la seva figura en els miralls.
Una cerca que va resultar infructuosa. Ja no era el reflex que li tornaven els miralls tèrbols, bruts o trencats. Això el duria al cap del carrer: ja no era ningú. La d'aquell any seria la Quaresma més intensa de la seva vida. L'abstinència de carn seria total, fins i tot de la seva.
Comentaris
-
Escaient[Ofensiu]E. VILADOMS | 22-02-2023
Un relat molt escaient per al moment de l'any i amb transfons existencial, això que havia començat amb la gresca carnavalera.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 18-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
14 Relats
53 Comentaris
4440 Lectures
Valoració de l'autor: 3.00
Biografia:
Em dic Josep Masanas Camps i el pseudònim ja em ve de quan fèiem una revista a l'institut; és una clara referència a la dualitat de Batman, que de nit fa "les seves coses" i de dia "unes altres". En el meu cas, de dia no soc un multimilionari filàntrop, sinó que soc un professor de cicles formatius d'informàtica. De nit: pel·lícules, lectura, astronomia i jocs de taula i rol...Si en voleu llegir més als Relats a Lektu i a la revista digital Descriu.org, un parell al Núvol,
i aquest 2022 he presentat la meva primera novel·la publicada en paper 2dd20 Dos daus de vint. Es pot trobar molta informació d'ella al següent enllaç a linktr.ee. Per mandrosos, el primer link és al vídeo de presentació que vaig fer el passat 19 de gener a la llibreria Gigamesh de Barcelona.
A part tinc algun conte publicat en reculls d'antologies i una novel·la curta Roderes de Cometa).
La xarxa social on més sovint "m'enganxo" i piulo és twitter, sota el nom de @jmasanas. Des d'allà, de tant en tant, llenço algun microrelat...