Soc al Paradís

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Sóc al Paradís

“Sóc al Paradís”, es diu ella, asseguda al petit escriptori compartit i acompanyada per l’única llum encara vigent d’una espelma escanyolida, incapaç d’il·luminar les pàgines del Llibre Sagrat amb la potència d’aban. També s’ho diu mentres treballa, “Sóc al Paradís”, mentres frega el terra amb les mans enguantades o neteja roba al riu que voreja el campament amb una tècnica ja perfeccionada. Quan és al llit, envoltada per les seves germanes (perquè allà al campament les separen entre homes i dones, com és natural) envia cartes a casa i també ho escriu. “Sóc al Paradís”.

Abans era un punt més dins del sorral de la ciutat, només sentia infelicitat. Havia passat la infància esperant el canvi que la dugués a l’eufòria de sentir-se viva, també tota una joventut desitjant que l’adultesa fos tan alliveradora com necessitava, i quan la maduresa només va dur disgustos i un munt de decisions errades, va quedar a la deriva fins que el grup la va trobar. L'anonimat de les masses, l’egoisme humà, els deutes i l’oficina, el màster que no va poder acabar, la filla que diu odiar-la. Tot feia mal. Però això era llavors, ara és al Paradís, i es tan gran la recompensa que es nega a pensar en el cansanci que sent després de catorze hores de feina forçada, o en la son que té durant les jornades lectives, que s'allarguen en funció de l’humor del líder. Demà es casa amb un altre home que no és el seu marit, sinó un que no coneix de res, però no se n’ha de preocupar. En realitat ja no es preocupa per a res desde que és al campament. L’han extirpat de la societat i tot el que l’ofega, i només ha relegat les regnes a algú més capacitat. Tota decisió que es pren en nom seu és un moment de dolor que ja no ha de passar, altres tenen el seu benestar en ment així com ella té el del grup sempre present, i tot i que no pot evitar un primer instint de temor en veure la roba cerimonial, se n’alegra (sí, se n’alegra!) de poder deixar-se endur per l’anhelat pla diví i declarar feliç “Sóc al Paradís”.


Pseudònim:
Elias

Comentaris

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

298159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!