Cercador
Sobre la Diada
Un relat de: BonhomiaEra una Diada sorprenent. Tots anaven galardonats amb una senyera que indicava ja fos el nacionalisme, el patriotisme, la ràbia... però hi havia una cosa en que no pensava ningú: en la gent catalana indiferent a aquest tipus de celebracions, ja fos perque eren vagabunds o gent que no creia en la mediatització exagerada que s'havia fet de la Diada. Tothom clamava: s'ha de celebrar per collons!! Però no, hi ha qui es mostra desinteressat per aquests fets, o simplement, cofoia de si mateixa per existir i no haver de donar cap mostra de dependència d'una nació que havia estat pàtria. I no només es tractava dels apàtrides! Gent que també es preocupa pel benestar de la gent pobra, dins o fora de la nació catalana, i per molts d'altres problemes que jo qualifico de més importants.
Renego, amb aquest relat, de qualsevol sentiment de nacionalisme o de patriotisme que, tal com sabem, s'han anat deformant a base de la mediatització i el fanatisme. Però hi ha l'altre tema: és Espanya. Per què sentir ràbia per un país que està tant mediatitzat com el nostre? Amb polítics que igualment i descaradament lluïten pels seus propis interessos individuals?
Comentaris
-
Tinc els meus dubtes sobre les teves idees...[Ofensiu]Unicorn Gris | 16-09-2008 | Valoració: 8
Jo em considero catalanista. No em considero ciutadà del món (no pas). Si no hi ha cap inconvenient de força major, celebro algunes tradicions catalanes, sobretot les més rellevants (tot i que m'agraden més les manifestacions i les conferències, que no pas els concerts). Em considero a mi mateix una persona moralment dogmàtica, i poc relativista. I sento poca simpatia davant el país d'Espanya (no sento tota la simpatia màxima possible per qualsevol país).
Dit tot això, considero que la teva crítica està bé, tot i que no em desperta molta admiració. Tinc coses a dir-hi, tot i que preferiria no fer-ho en aquest comentari.
Malgrat tot, opino que és indubtable que els teus raonaments, tot i que no els descriuria ni com a admirables ni com a infalibles, em mereixen un petit toc de respecte.
Et poso un 8, que no és mala nota, i t'animo a seguir escrivint. Salut!! -
una presó de segles[Ofensiu]Avet_blau | 13-09-2008 | Valoració: 10
En aquesta simbiosi, entre el pugó esclau
i la formiga, ens trobem atrapats,
en una presó de segles.
I no sortim , ni sabem sortir,
perquè hem perdut el costum de sortir sols,
i ens repengem en la comoditat de queixar-nos,
(com sempre)... mentre enllestim el darrer treball.
Avet
-
Ho torno a dir:[Ofensiu]- | 13-09-2008 | Valoració: 10
No deixes de sorprendre'm. Perquè tens la qualitat i el valor d'exposar obertament uns pensaments que probablement molta gent comparteix, però amb els que no gosa posicionar-se.
Jo penso com tu. Tots sabem (a veure qui ho nega), que a aquesta mena d'actes molta gent hi assisteix per compromís. No tothom, és clar. Però n'hi ha molts que ho viuen com una fatigosa obligació.
Admiro la teva sinceritat.
A tot arreu, hi ha gent que frueix i gent que pateix, i els sentiments, aquí, allà, o més enllà, són idèntics. Però les banderes, que ens haurien d'agermanar, també ens posen barreres.
Aquest relat, com d'altres teus, ofereix un punt de vista lúcid, clar i realista, que convida a la reflexió.
Una abraçada
Rosella -
Dilema emocional[Ofensiu]DinsElSilenci | 12-09-2008
Salut!
Tots els fanatismes són dolents. I porten a la confrontació, al menyspreu, a la guerra, a la mort.
El nacionalisme -d'uns i altres- ens pot arribar a dur a l'odi, i un odi entre iguals. Al fi i al cap, tots som persones amb els nostres somnis, sentiments, esperances. De segur molt semblants.
I el món -només ens cal obrir els ulls- té problemes mont més importants i urgents que la identitat col·lectiva, un idioma entre centenars, o una consciència històrica de fets pretèrits i qui sap si ben coneguts.
Però jo -com a persona- sento, estimo, penso i somio en català. I miro endavant i veig els meus néts, que si escriuen en català serà només com a curiositat folklòrica d'una tradició de família. I em fa mal.
Vet aquí el meu nacionalisme. Sense escarafalls ni banderes, però no puc renegar-ne.
(ja veus, m'has fet reflexionar :-P ) -
Estic totalment d'acord amb tu![Ofensiu]annah | 12-09-2008 | Valoració: 10
Trobo perfecte que a Catalunya hi hagi un dia de festa per recordar que som una nació, que tenim una cultura i unes tradicions. Però cal que sigui una festa sense fanatismes.
Hi ha assumptes força més importants en què pensar: el món desestrós en què vivim, per exemple.
Una gran abraçada amiga!
Anna
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513978 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA