Sobre la Diada

Un relat de: Bonhomia

Era una Diada sorprenent. Tots anaven galardonats amb una senyera que indicava ja fos el nacionalisme, el patriotisme, la ràbia... però hi havia una cosa en que no pensava ningú: en la gent catalana indiferent a aquest tipus de celebracions, ja fos perque eren vagabunds o gent que no creia en la mediatització exagerada que s'havia fet de la Diada. Tothom clamava: s'ha de celebrar per collons!! Però no, hi ha qui es mostra desinteressat per aquests fets, o simplement, cofoia de si mateixa per existir i no haver de donar cap mostra de dependència d'una nació que havia estat pàtria. I no només es tractava dels apàtrides! Gent que també es preocupa pel benestar de la gent pobra, dins o fora de la nació catalana, i per molts d'altres problemes que jo qualifico de més importants.
Renego, amb aquest relat, de qualsevol sentiment de nacionalisme o de patriotisme que, tal com sabem, s'han anat deformant a base de la mediatització i el fanatisme. Però hi ha l'altre tema: és Espanya. Per què sentir ràbia per un país que està tant mediatitzat com el nostre? Amb polítics que igualment i descaradament lluïten pels seus propis interessos individuals?

Comentaris

  • Tinc els meus dubtes sobre les teves idees...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 16-09-2008 | Valoració: 8

    Jo em considero catalanista. No em considero ciutadà del món (no pas). Si no hi ha cap inconvenient de força major, celebro algunes tradicions catalanes, sobretot les més rellevants (tot i que m'agraden més les manifestacions i les conferències, que no pas els concerts). Em considero a mi mateix una persona moralment dogmàtica, i poc relativista. I sento poca simpatia davant el país d'Espanya (no sento tota la simpatia màxima possible per qualsevol país).

    Dit tot això, considero que la teva crítica està bé, tot i que no em desperta molta admiració. Tinc coses a dir-hi, tot i que preferiria no fer-ho en aquest comentari.

    Malgrat tot, opino que és indubtable que els teus raonaments, tot i que no els descriuria ni com a admirables ni com a infalibles, em mereixen un petit toc de respecte.

    Et poso un 8, que no és mala nota, i t'animo a seguir escrivint. Salut!!

  • una presó de segles[Ofensiu]
    Avet_blau | 13-09-2008 | Valoració: 10

    En aquesta simbiosi, entre el pugó esclau
    i la formiga, ens trobem atrapats,
    en una presó de segles.

    I no sortim , ni sabem sortir,
    perquè hem perdut el costum de sortir sols,
    i ens repengem en la comoditat de queixar-nos,
    (com sempre)... mentre enllestim el darrer treball.

    Avet

  • Ho torno a dir:[Ofensiu]
    - | 13-09-2008 | Valoració: 10

    No deixes de sorprendre'm. Perquè tens la qualitat i el valor d'exposar obertament uns pensaments que probablement molta gent comparteix, però amb els que no gosa posicionar-se.
    Jo penso com tu. Tots sabem (a veure qui ho nega), que a aquesta mena d'actes molta gent hi assisteix per compromís. No tothom, és clar. Però n'hi ha molts que ho viuen com una fatigosa obligació.
    Admiro la teva sinceritat.
    A tot arreu, hi ha gent que frueix i gent que pateix, i els sentiments, aquí, allà, o més enllà, són idèntics. Però les banderes, que ens haurien d'agermanar, també ens posen barreres.
    Aquest relat, com d'altres teus, ofereix un punt de vista lúcid, clar i realista, que convida a la reflexió.

    Una abraçada

    Rosella

  • Dilema emocional[Ofensiu]
    DinsElSilenci | 12-09-2008

    Salut!

    Tots els fanatismes són dolents. I porten a la confrontació, al menyspreu, a la guerra, a la mort.

    El nacionalisme -d'uns i altres- ens pot arribar a dur a l'odi, i un odi entre iguals. Al fi i al cap, tots som persones amb els nostres somnis, sentiments, esperances. De segur molt semblants.

    I el món -només ens cal obrir els ulls- té problemes mont més importants i urgents que la identitat col·lectiva, un idioma entre centenars, o una consciència històrica de fets pretèrits i qui sap si ben coneguts.

    Però jo -com a persona- sento, estimo, penso i somio en català. I miro endavant i veig els meus néts, que si escriuen en català serà només com a curiositat folklòrica d'una tradició de família. I em fa mal.

    Vet aquí el meu nacionalisme. Sense escarafalls ni banderes, però no puc renegar-ne.

    (ja veus, m'has fet reflexionar :-P )

  • Estic totalment d'acord amb tu![Ofensiu]
    annah | 12-09-2008 | Valoració: 10

    Trobo perfecte que a Catalunya hi hagi un dia de festa per recordar que som una nació, que tenim una cultura i unes tradicions. Però cal que sigui una festa sense fanatismes.
    Hi ha assumptes força més importants en què pensar: el món desestrós en què vivim, per exemple.

    Una gran abraçada amiga!

    Anna

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513978 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.