Smigol

Un poema per pensar en les dues cares humanes, en el bé i el mal. Interessant.

Seguiré llegint.

CONCLUSIONS (2)

Ambient:

Tens un grup de personatges habituals (Pic, Purí, Oxford...) i això és bo, perquè si et trobes còmoda amb ells, amb aquests personatges, pots crear molts i molts contes. Però a més, i en alguna ocasió t'ho he comentat, obres la possibilitat de crear nous móns. Com el de Corel, per exemple (i que ja tinc ganes de conèixer millor!).

Vaig a pensar-me les "conclusions (3)".

LLIBRE

Hi ha dues coses que m'agraden d'aquest poema: una que hagis sabut veure la cara bona de l'Smigol (que sembla mentida, però la té). L'altre, que parlis d'ell com "del meu amic". La majoria flipen amb el Legolas o l'Aragorn... tu t'estimes més l'Smigol.

D'això en diuen "Les amistats perilloses", no?

Veig que en aquest segon relat que et llegeixo, has canviat totalment de manera d'escriure. El primer era un conte i ara tenim un poema. El primer era pura invenció i ara fas referència a un personatge ben conegut.

És curiós, no?, que l'Smigol caigui tan bé comportant-se com es comporta en alguns moments. Però... em sembla que tu has trobat la clau. Crec que tens raó. L'Smigol cau bé perquè té dues cares: una de positiva i una de negativa.

Està molt bé, l'última estrofa:

"El meu amic té dues cares:
La negativa, de criatura,
La positiva, de hobbit."

Et continuaré llegint, que aquesta és la teva setmana!

LLIBRE

L'Smigol: un personatge que ha sorgit de la història del Senyar dels anells, i que amb la seva doble personalitat commou al públic.

Com molt bé dius tu, dues cares: la positiva (de hobbit, d'ésser juganer i innocent) i la negativa (d'enveja, ambicions i ànsies de poder que li provoca l'anell).

Un poema dedicat a aquest ésser tan especial i alhora tan graciós i cruel.

P.D: La teva setmana del coment! i dins d'aquesta setmana, el primer dia! Aquest relat ja l'havia llegit, i la veritat és que pensava que te l'havia comentat també! Ho tenia per segur... però he vist que no...! Bé, ara si que ho està! (i no serà pas l'últim! jejejeje)

Ciao!
Gemm@

Ja sé, que no es fins demà, que é sla teva setmana del coment, però ja que tinc una estona, aprofito ara.
A mi m'agrada més el nom de Gollum, de fet tenia un pollet i li vaig ficacr Gollum de nom. Tots tenim dues cares, cert, jo la primera, però penso que si no són massa diferents, és a dir pel dia ets princes ai per la nit monstre, sempre va bé. Mark Twain, ja ho deia: Todos tenemos un lado oscuro com la luna que no enseñamos a nadie.

Basant-te en un personatge conegut, toques el tema de la doble personalitat. Dos tenim dues cares (crec jo!), però molt cop tant semblants que no es poden diferenciar. A vegades ens mostrem externament d'una manera quan realment no som així, per què? ves a saber... podria culpar a la societat que ens a fet així, però cadascú sap el seu per què.
una abraçada,
Jordi.

Veig que t'atreveixes a escriure coses distintes, això està bé. A veure si aconsegueixes que el següent estigui igual de bé com a mínim, que t'estaré vigilant.

I escriu més que es necessiten nous valors.