Sisè sonet a Antoni Casals (Gangrena)

Un relat de: deòmises

Dins meu vius, basilisc temut, com la gangrena
Que acabarà amb el meu feble esperit,
Mentre em perds en la teva nit,
Sofriment a balquena.

Dins teu visc, amb el risc de retrobar l'oblit,
La pedra en els teus ulls d'erta sirena
Que la veu m'emplena amb la pena,
Amb la llavor del crit.

Dins meu creix l'obelisc que en mon ànima pesa,
Vida de sal que no espera el futur
Que m'ofereix el teu obscur
Fur d'eterna tristesa.

Dins teu creixo, amb el risc de no enderrocar el mur
Que a envilir-me s'avesa.

Comentaris

  • ¿Temor?[Ofensiu]
    satsuki | 08-12-2007 | Valoració: 10

    ¿Puedo aventurar que en cada verso se agazapa el temor?.....

    ....¿La imposibilidad que tenemos de dar figura a ese temor?....

    De tan grandes que pueden ser esos miedos....¿Donde están?.....

    Sentimientos a veces imcompresibles que tus palabras tiñen de claridad.

    Estéticamente perfecto....
    .....Como siempre, hermosa representación de los sentimientos...

    Gracias por compartirlos. M

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306002 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978