Cercador
Silenci fosc per a la llum de les paraules
Un relat de: deòmises- Compartir:
Excavar per acabar amb la fosca
Les entranyes de la terra trepitjada
A la recerca de la llum que s'amaga
I que s'apaga lentament en els ulls del fang.
(Reformar el futur no arreglarà el present.)
Per què sempre es desitja l'aigua
Del fons del pou dels nostres somnis
Si no traurà la set, aquesta flama perpètua
Que es perpetua fins a l'eternitat, abrasant-nos la sang?
(Descobrir la veritat no ens farà lliures.)
La creença guia al camí que s'ofusca
A través de la maragda, que imagina la nit clara
Deixant enrera l'agitada ànima de la tranquil·litat.
(Desapareixen en el lament els nostres entristits somriures.)
Per què les respostes no concorden amb les preguntes
Ancorades a l'atzar amb l'argolla de l'enigma i del dubte
Si, cercant la llum, trobem la set de la soledat?
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306890 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978