Cercador
Silenci esmorteït
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Silenci esmorteït.
Sentir la pluja espetegar sobre la teulada d’uralita, fa semblar que caigui un aiguat.
Surto al balcó, i no em mullo, el terra del balcó em protegeix. La pluja surt del terra i s’enlaira cel amunt. La teulada que tinc uns 500 metres enllà, peta i observo estorada que de la teulada de la nau vella surt la pluja em forma de calamarsa, fen forats a la uralita. És un espectacle, les pedres de diamètre com una moneda de 2 cèntims d’euro s’enlairen a tota velocitat des de les teulades i el terra dels jardins fins perdre’s entre el gris del cel.
No puc deixar de mirar-m’ho, a poc a poc tothom va surtin de les cases. Ningú parla, i constantment les mirades van des del terra fins al cel, de manera constant, sense ningú dir res.
De sobte deixa de caure pedra i el cel queda blau amb un sol enlluernador. Tothom entra a casa, no he tingut temps ni de dir adéu. Cap paraula, cap pregunta.
El confinament per la pandèmia deixa a la població esmorteïda.
Montse Bagaria i Canal
Sentir la pluja espetegar sobre la teulada d’uralita, fa semblar que caigui un aiguat.
Surto al balcó, i no em mullo, el terra del balcó em protegeix. La pluja surt del terra i s’enlaira cel amunt. La teulada que tinc uns 500 metres enllà, peta i observo estorada que de la teulada de la nau vella surt la pluja em forma de calamarsa, fen forats a la uralita. És un espectacle, les pedres de diamètre com una moneda de 2 cèntims d’euro s’enlairen a tota velocitat des de les teulades i el terra dels jardins fins perdre’s entre el gris del cel.
No puc deixar de mirar-m’ho, a poc a poc tothom va surtin de les cases. Ningú parla, i constantment les mirades van des del terra fins al cel, de manera constant, sense ningú dir res.
De sobte deixa de caure pedra i el cel queda blau amb un sol enlluernador. Tothom entra a casa, no he tingut temps ni de dir adéu. Cap paraula, cap pregunta.
El confinament per la pandèmia deixa a la població esmorteïda.
Montse Bagaria i Canal
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!