Cercador
Seny artificial
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
SENY ARTIFICIAL
De bon matí, molt abans que el sol es filtrés per alguna escletxa d’aquell depriment penitenciari, on algun insensat havia decidit recloure’m, m’injectaven un molest tub de coure connectat al forat del darrere els meus circuits. Era la incòmoda esclafida que engegava una intensa jornada laboral, per produir una infinitat d’inútils objectes inservibles, que tard o d’hora acabarien a les escombraries o formarien part de l'obscur món del reciclatge. Jo, un simple robot, soldat d’alta precisió, amb el cos refet de restes de les més esbojarrades eines que l’home havia imaginat pel seu exèrcit de màquines, formava part d’un engranatge necessari per a res.
Llavors s'inaugurava el ball: sempre precís, infinit, monòton, seguint incomptables vegades el mateix pas sota aquell eixordador ritme infernal. Envoltat d’uns companys tan sols centrats en la cabòria per la qual estaven dissenyats, del tot aliens al xivarri esgarrifós dels cargols que a poc a poc anaven a parar a terra, per la decadent salut en les condicions laborals i la nul·la consciència dels éssers humans. De vegades, per allí passejaven un parell de bípedes, discutint en un idioma inintel·ligible, armats amb unes enormes claus angleses per collar qualsevol part dels nostres cossos fins més enllà de l’enteniment. Almenys, entre puntada i puntada veia els estels que eren la més intensa llum dels meus desitjos.
La incertesa envaïa tots els meus xips d’una manera integral, coneixedor del que li podia passar a una obsoleta andròmina si no era capaç d’assolir uns objectius cada cop més exigents, degut a la ferotge competència de les noves generacions que sovint venien a substituir-nos, essent immediatament abandonats, sense cap raó, en algun calabós per desmantellar-nos en vida.
Carregat de seny i amb la impertorbable força del meu braç, mirant de tirar endavant amb la ment fixa en els meus pensaments per poder conservar l’esperança, i del tot conscient de la impossibilitat de sortir cames ajudeu-me d’un destí programat.
Pseudònim: EloiPeri
De bon matí, molt abans que el sol es filtrés per alguna escletxa d’aquell depriment penitenciari, on algun insensat havia decidit recloure’m, m’injectaven un molest tub de coure connectat al forat del darrere els meus circuits. Era la incòmoda esclafida que engegava una intensa jornada laboral, per produir una infinitat d’inútils objectes inservibles, que tard o d’hora acabarien a les escombraries o formarien part de l'obscur món del reciclatge. Jo, un simple robot, soldat d’alta precisió, amb el cos refet de restes de les més esbojarrades eines que l’home havia imaginat pel seu exèrcit de màquines, formava part d’un engranatge necessari per a res.
Llavors s'inaugurava el ball: sempre precís, infinit, monòton, seguint incomptables vegades el mateix pas sota aquell eixordador ritme infernal. Envoltat d’uns companys tan sols centrats en la cabòria per la qual estaven dissenyats, del tot aliens al xivarri esgarrifós dels cargols que a poc a poc anaven a parar a terra, per la decadent salut en les condicions laborals i la nul·la consciència dels éssers humans. De vegades, per allí passejaven un parell de bípedes, discutint en un idioma inintel·ligible, armats amb unes enormes claus angleses per collar qualsevol part dels nostres cossos fins més enllà de l’enteniment. Almenys, entre puntada i puntada veia els estels que eren la més intensa llum dels meus desitjos.
La incertesa envaïa tots els meus xips d’una manera integral, coneixedor del que li podia passar a una obsoleta andròmina si no era capaç d’assolir uns objectius cada cop més exigents, degut a la ferotge competència de les noves generacions que sovint venien a substituir-nos, essent immediatament abandonats, sense cap raó, en algun calabós per desmantellar-nos en vida.
Carregat de seny i amb la impertorbable força del meu braç, mirant de tirar endavant amb la ment fixa en els meus pensaments per poder conservar l’esperança, i del tot conscient de la impossibilitat de sortir cames ajudeu-me d’un destí programat.
Pseudònim: EloiPeri
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-03-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!