Sense notícies del rostre

El seu reflex l’espera, impacient. Les molècules d'aigua del lavabo sobre taulell es miren les unes a les altres incrèdulament. Com és que triga tant? Mai havia estat tantes hores sense acostar-se al mirall per assegurar-se que el pentinat i el rostre eren impecables. L'O, acostumada a criticar qualsevol acte inapropiat, confessa la seva perplexitat a les bessones H. Certament es tracta d'una flagrant desaparició i proposa interposar denúncia per investigar-la. Però la seva absència, continua dient, podria atribuir-se potser, amigues molècules, aportant-vos una nota final d'optimisme, a que ha augmentat la confiança en si mateix i ja no necessita el nostre beneplàcit reflex?