SENSE DILEMA

El món, com jo l’entenc, ja va fer un pet com un aglà fa molts dies i jo el faré aviat si segueixo veien o escoltant les notícies que em descol·loquen les neurones, però l’addicció d’encendre’m tota sola m’agrada, i de fet trigaré poc en traspassar pels anys que arrossego sobretot. De tota manera no em treu pas el son i aquí em teniu a la cuina embastant l’àpat d’un diumenge d’aniversari. El meu norantè. Tinc a dinar a dos dels meus fills, la jove i els seus dos vailets i les nenes de la petita, el mitjà i els seus no vindran, malgrat la meva súplica, doncs està emprenyat amb els seus germans, i potser també amb mi, perquè els he acollit a casa meva, evidentment per problemes monetaris. Així doncs avui no és pas una trobada diferent que la que tenim cada vespre, sort encara que les hores de dinar me les deixen lliures, però soc mare i àvia i faig el que haig de fer, entre moltes altres coses, garlar sola. No sordejo encara i acostumo a tenir engegats la radio a la cuina i el televisor a la saleta i així, mentre vaig i vinc feinejant, soc una interlocutora, sense sou, de les bestieses que escolto i m’indignen en més o menys mesura. Les notícies d’abans, les de sempre, ja no hi són i la meitat de l’espai l’omplen d’esports i climatologia, però aquests són simpàtics l’encertin o no. A banda dels temes seriosos poc explícits, un tou de bajanades que no tenen solta ni volta però regalen la xerrera del cafè, deia el meu home. Mentre enllesteixo entre fogons, em vesteix un somriure al recordar la notícia d’una secta vegana que separa els galls de les gallines per evitar violacions i també la d’un estudi britànic que ha conclòs, sense dubtes, que la gallina va ser primer que l’ou. Doncs avui els de casa ho tenen clar, els he cuinat un brou espès de gallina amb ou escaldat, la millor medecina deia l’àvia, i s’ho cruspiran al mateix temps per contradir la filosofia i després per adobar-ho, els serviré una pularda rostida al forn amb verdures, i aquesta no té discussió.