Cercador
Sense deixar descansar el cor
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la RàdioSENSE DEIXAR DESCANSAR EL COR
Admirable treballador, aquell marrec que sense saber gaire de la vida augura la necessitat d’ajudar la família admetent no anar a l’escola, ni jugar, ataquinant diferents responsabilitats com adreçar el ramat a pasturar, llaurar i collir els aliments. Aquell al·lot que afligit i compungit per patir de sa mare emmalaltida decideix coadjuvar també en les tasques domèstiques, i, que després de la mort de l’estimada mare, disposa eixir a ciutats per aconseguir feina. Aquell crescut que a la ciutat treballa com a cambrer, paleta..., que acompleix el servei militar, que coneix una noia que l’ensenyà a expressar-se millor, llegir, escriure..., que es casa i té tres fills. Aquell jovençà que treballà en dues empreses doblant cada dia la jornada perquè no li faltés res a sa família, malgrat que se sentís abatut. Aquell home que la mort de son pare li colpí de valent i li costà superar per la mala relació que tenia amb els germans, que passats uns anys, rep la bursada de saber que sa dona pateix leucèmia, i lluita per aconseguir jubilar-se per poder dedicar-li cada segon de cada dia, malgrat que això li suposi perdre diners. I a la longevitat, comptant amb un grau d’incapacitat d’un 65%, sofreix el sotrac de veure sa amada afectada d’alzheimer, però destrossat per l’eremítica notícia, fa l’impossible per cuidar-la i amanyagar-la fins a la mort. Sense alè, ni il·lusió per viure, exhaust per tot el que li ha tocat sofrir, continua latent, i, sense deixar descansar el cor, surt als carrers a caminar per evadir-se de la solitud i buidesa que l’acompanya. Finalment, decideix premiar-se fent una caminada llarga i a la nit, vol sentir-se viu i fer quelcom per decisió pròpia i no per imposició. En arribar a la meta és homenatjat per tothom que l’envolta, és felicitat pel seu 82 aniversari. Les campanes ressonen per valorar-li la tenacitat, l’esforç i el sacrifici que sempre ha mostrat, i per allò que mai ha pogut realitzar, ni fruir. També pel temps que li ha estat robat.
Pseudònim:
Ailec
Admirable treballador, aquell marrec que sense saber gaire de la vida augura la necessitat d’ajudar la família admetent no anar a l’escola, ni jugar, ataquinant diferents responsabilitats com adreçar el ramat a pasturar, llaurar i collir els aliments. Aquell al·lot que afligit i compungit per patir de sa mare emmalaltida decideix coadjuvar també en les tasques domèstiques, i, que després de la mort de l’estimada mare, disposa eixir a ciutats per aconseguir feina. Aquell crescut que a la ciutat treballa com a cambrer, paleta..., que acompleix el servei militar, que coneix una noia que l’ensenyà a expressar-se millor, llegir, escriure..., que es casa i té tres fills. Aquell jovençà que treballà en dues empreses doblant cada dia la jornada perquè no li faltés res a sa família, malgrat que se sentís abatut. Aquell home que la mort de son pare li colpí de valent i li costà superar per la mala relació que tenia amb els germans, que passats uns anys, rep la bursada de saber que sa dona pateix leucèmia, i lluita per aconseguir jubilar-se per poder dedicar-li cada segon de cada dia, malgrat que això li suposi perdre diners. I a la longevitat, comptant amb un grau d’incapacitat d’un 65%, sofreix el sotrac de veure sa amada afectada d’alzheimer, però destrossat per l’eremítica notícia, fa l’impossible per cuidar-la i amanyagar-la fins a la mort. Sense alè, ni il·lusió per viure, exhaust per tot el que li ha tocat sofrir, continua latent, i, sense deixar descansar el cor, surt als carrers a caminar per evadir-se de la solitud i buidesa que l’acompanya. Finalment, decideix premiar-se fent una caminada llarga i a la nit, vol sentir-se viu i fer quelcom per decisió pròpia i no per imposició. En arribar a la meta és homenatjat per tothom que l’envolta, és felicitat pel seu 82 aniversari. Les campanes ressonen per valorar-li la tenacitat, l’esforç i el sacrifici que sempre ha mostrat, i per allò que mai ha pogut realitzar, ni fruir. També pel temps que li ha estat robat.
Pseudònim:
Ailec
Comentaris
-
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 12-01-2022 | Valoració: 10
Molt bonic el relat m' ha agradat força i es molt emotiu
Continua escribint així!
Val la pena llegir-te !
Una abraçada
Noia Targarina -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-01-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
![CARATULA CONCURS](https://2.bp.blogspot.com/-HkhRynIBBUE/UHF9pEeKxwI/AAAAAAAABag/qW-fn9HwG9M/s400/Concurs%2BMicrorelats%2B400.jpg)
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!