Cercador

Llista categories

Sempre t'he estimat (Tema: Secrets)

Un relat de: GTallaferro

Prenen el cafè, com sempre, al bar del centre del poble. La Clara, tot i que és la més gran de totes dues, dissimula més bé l'edat. La Dolors, té el rostre més marcat pel traç dels anys. La Clara encara conserva la figura espigada, la Dolors s'encorva cap endavant.
Tota una vida juntes, pràcticament des que van nèixer.
Van compartir els primers jocs de la vida davant els camps tornassolats de les seves llars contigues. Un refugi de pau i innocència que les aïllava de la fam i la misèria de l'època. Un regne fort perquè era d'infants; infranquejable, construït amb una confiança indestructible.
Quan va arribar l'adolescència, però, les dues amigues van prendre dos camins diametralment oposats. La Clara va florir en una bellesa esclatant. Les mirades s'excitaven quan passava, desfilant, pels carrerons humits del poble adormit. Dels nombrosos pretendents, es va casar amb l'hereu més ric del poble.
La Dolors, quan la Clara va començar a festejar, i per tant, a apartar-se d'ella, es va convertir en la seva ombra. La seguia, enyorant, el perfum de la seva dolça companyia.
La Dolors mai es va casar.
Aquella calurosa tarda de canícula, la Dolors va seguir la Clara cap al rierol. La Clara es va despullar i va deixar que la calida aigua li acaronés el seu exhuberant cos.
Com li hagués agradat a la Dolors ser l'aigua que besava el sexe de la Clara, com li hagués agradat poder fer-li empinar els mugrons, poder tastar els seus pits de seda!
D'aquest preuat record de tresor del paradís, la Dolors en guarda set cicatrius a l'esquena, set xacres gravades amb el foc del cinturó, per un pare homòfob, que la va descubrir quan es masturbava davant aquella visió divina.

La Clara comenta que "avui hi ha molta gebra". La Dolors té un crit de cristall trencat a dins, que diu "sempre t'he estimat".

Comentaris

Afegir comentari

M'agrada molt...[Ofensiu]
Maria Sanz Llaudet | 01-01-2007 | Valoració: 10
aquesta sensibilitat profunda que em transmets cada cop que llegeixo algun dels teus relats. Aquest però m'ha semblat sublim, de debó. Tot ell es ple d'un amor que acarona i que, malgrat el secret, és un sentiment que s'expandeix i ens arriba.
Et seguiré llegint.
Una abraçada
i...[Ofensiu]
geraldine | 27-12-2006
puc sentir el dolor de l'amor secret que descrius en el teu text.
text d'una finura i elegancia exepcional.
text de vidre, suau... femení.
increiblement femení.
m'agrada la pau i la calma que transmets SEMPRE en les teves paraules.
em transportes.
Estil delicat, estampa minuciosa[Ofensiu]
Frèdia | 22-12-2006 | Valoració: 10
Gràcies pel teu comentari. D'aquesta manera t'he descobert perquè penso que no t'havia llegit fins ara. De moment, només he llegit els teus dos darrers relats i m'ha agradat força la teva manera de narrar: intensa i plàstica. Aquest "Sempre t'he estimat" m'ha causat una impressió molt bona. Cert que la història no amaga cap sorpresa, però la sorpresa està en l'estil delicat, en el preciosisme de les imatges sospeses en el temps i en la cruesa i la tendresa que regalimen aquestes imatges. En la biografia dius que t'agrada dibuixar, i a l'hora d'escriure això es nota perquè converteixes el relat en una estampa minuciosa i acurada. Felicitats! Et seguiré a partir d'ara.
Una abraçada,
Fredia
P.S. La Sylvia Plath, en suïcidar-se, va deixar una nena molt petita, nascuda l'1 d'abril de 1960. De nom, Frieda. El meu nick surt d'alterar-ne l'ordre vocàlic. Diria que hi ha certes coses que no poden amagar-se, oi?
el teu relat[Ofensiu]
gypsy | 20-12-2006 | Valoració: 10
m'ha fet recordar un poema de'n Walt Whitman on parla d'una noia que mira des d'una finestra a uns nois joves que es banyen i fa la mateixa comparativa que has fet tu. Ella es deleix per ser l'aigua que els hi acarona els pits atlètics, els forts braços, les espatlles, els somriures i els llavis humitejats.

Des de la finestra ella esdevé aigua i els amara furtivament.

M'ha semblat un relat molt bo i molt ben escrit!

una abraçada!

gypsy
Hola![Ofensiu]
El follet de la son | 20-12-2006 | Valoració: 10
Collons que bo! M'ha agradat molt el teu relat en el sentit que té punts que s'allunyen del tòpic. I m'agrada la literatura que s'allunya dels tòpics. M'agrada el detall que la Clara no és un ésser intel·lectualment fatídic. El personatge de la Dolors m'ha creat un sentiment de compassió grandiós. Situacions molt ben presentades i també pel que fa a la correspondència dels noms amb la seva pròpia realitat. I la crueltat de la bellesa física, que pot arribar a destruïr les vides properes. El teu text té l'aura d'una llegenda.
Felicitats, i moltes gràcies pel teu comentari, m'ha fet pujar els colors a la cara.

Valoració mitja: 10

l´Autor

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >