Visita a la Casa Museu Verdaguer, de Folgueroles 1a part

Un relat de: GTallaferro

Cap al migdia ens hem decidit a anar a la Casa Museu-Verdaguer.

La Montse Queralt ens ha atès i ens ha fet una visita guiada, de la qual n'hem tret molt de profit perquè aquesta noia traspua passió verdagueriana per tot arreu, i si ets una mica receptiu, aconsegueixes impregnar-te'n.

Hem començat per l'exterior del Carrer Major. Primerament ens ha situat en el context històric i sociocultural.

Folgueroles, als voltants del 1845, era un poble de pagesos molt tancat. Envoltat de boscos, rius i coves, la vida dels habitants d'aquell temps, transcorria en aquests paratges feréstecs.

Hi convivien dues tradicions ancestrals: els rituals pagans i la castradora religió cristiana. Com a exemple de la primera i més antiga tradició, la Montse ens ha parlat de Sa Bessona, on encara podem observar les restes d'antigues pintures rupestres on les bruixes maleïen a qui les perseguien, gravant creus a sobre d'aquestes primeres mostres d'expressió. Així doncs, si hi anem, observarem dues capes d'antiguitat i creences avials sobreposades. Ens ha explicat que la última bruixa que van capturar, la van cremar a la plaça de Vic.

En aquest context de foscúria , doncs, s'hi gestava la por al desconegut, que, barrejada perillosament amb la incultura, només es podia pal·liar amb la única explicació dictatorial que hom havia d'assolir per força: la religió cristiana.
Avui ens n'arriben dues mostres que han perdurat fins als nostres dies. Just a la casa del davant del museu, una pedra del llindar de la porta està visiblement erosionada. Això era degut a què els capellans, cobrant prèviament (no oblidem que l'església només es mou per interessos econòmics), tiraven sal gruixuda a les parets, per tal de beneir la casa, d'aquí l'erosió que presenta la pedra. També es pot observar a la banda esquerra de la façana de l'església.
Aquesta tradició cristiana,però, era adoptada de la pagana. Aquest costum prové de l'època romana. Obtenir sal era molt difícil. S'emprava per conservar carn i peix. Si la sal es vessava, es tirava un pessic a la banda esquerra, creença que ha perdurat fins avui. Amb aquest ritual s'allunyaven els mals esperits. Òbviament, la sal es recollia.
La segona mostra fa referència al fet que totes les cases tenien creus penjades a sobre el llindar per protegir-les del mal. Aquest fet s'observa a totes les cases rurals de Catalunya. A més també es feien beneir, constantment, fulles de palma.

Comentaris

  • gypsy | 30-09-2007 | Valoració: 10

    un bocí de la nostra història, sempre és bo mirar enrere, saber d'on venim i el perquè dels nostres costums arrelats.
    Som el nostre passat tant o més que el mateix present.

    Una abraçada!

  • Interessant.........[Ofensiu]
    Naiade | 21-08-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, ben descrit i totalment d'acord amb la interpretació del cristianisme i les religions ancestrals. M'has fet venir ganes de anar-hi.
    Et comento amb una mica de retràs, he estat de vacances.
    M'he alegrat de saber que també t'agrada pintar i dibuixar, crec que tenim moltes coses en comú.
    M'he passat per la vostre web, bona feina, la recomanaré. Ets tu la de la foto dins la sala d'art?
    Be com que veig que el relat va per capítols, aviat et tornaré a comentar.

    Una forta abraçada plena de bones vibracions.

    Naiade

  • És...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-08-2007 | Valoració: 10

    ...genial descobrir coses de la història en general. A mi m'agrada, i mai s'acaba. Però moltes vegades em pregunto si ha valgut la pena "progressar", i a més d'aquesta manera. Crec que ens hem equivocat força i, per desgràcia, al llarg de la història també hi trobem moltíssims errors humans. Potser les bruixes tenien raó.

    Una abraçada ben forta.


    Sergi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

55529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!