Visita a la Casa Museu Verdaguer, de Folgueroles 1a part

Cap al migdia ens hem decidit a anar a la Casa Museu-Verdaguer.

La Montse Queralt ens ha atès i ens ha fet una visita guiada, de la qual n'hem tret molt de profit perquè aquesta noia traspua passió verdagueriana per tot arreu, i si ets una mica receptiu, aconsegueixes impregnar-te'n.

Hem començat per l'exterior del Carrer Major. Primerament ens ha situat en el context històric i sociocultural.

Folgueroles, als voltants del 1845, era un poble de pagesos molt tancat. Envoltat de boscos, rius i coves, la vida dels habitants d'aquell temps, transcorria en aquests paratges feréstecs.

Hi convivien dues tradicions ancestrals: els rituals pagans i la castradora religió cristiana. Com a exemple de la primera i més antiga tradició, la Montse ens ha parlat de Sa Bessona, on encara podem observar les restes d'antigues pintures rupestres on les bruixes maleïen a qui les perseguien, gravant creus a sobre d'aquestes primeres mostres d'expressió. Així doncs, si hi anem, observarem dues capes d'antiguitat i creences avials sobreposades. Ens ha explicat que la última bruixa que van capturar, la van cremar a la plaça de Vic.

En aquest context de foscúria , doncs, s'hi gestava la por al desconegut, que, barrejada perillosament amb la incultura, només es podia pal·liar amb la única explicació dictatorial que hom havia d'assolir per força: la religió cristiana.
Avui ens n'arriben dues mostres que han perdurat fins als nostres dies. Just a la casa del davant del museu, una pedra del llindar de la porta està visiblement erosionada. Això era degut a què els capellans, cobrant prèviament (no oblidem que l'església només es mou per interessos econòmics), tiraven sal gruixuda a les parets, per tal de beneir la casa, d'aquí l'erosió que presenta la pedra. També es pot observar a la banda esquerra de la façana de l'església.
Aquesta tradició cristiana,però, era adoptada de la pagana. Aquest costum prové de l'època romana. Obtenir sal era molt difícil. S'emprava per conservar carn i peix. Si la sal es vessava, es tirava un pessic a la banda esquerra, creença que ha perdurat fins avui. Amb aquest ritual s'allunyaven els mals esperits. Òbviament, la sal es recollia.
La segona mostra fa referència al fet que totes les cases tenien creus penjades a sobre el llindar per protegir-les del mal. Aquest fet s'observa a totes les cases rurals de Catalunya. A més també es feien beneir, constantment, fulles de palma.