Visita a la Casa Museu Verdaguer, de Folgueroles 2a part

Un relat de: GTallaferro

Un cop feta aquesta introducció, ens centrem ja en la Casa i la figura de Verdaguer. La Casa Museu conformava una sola casa amb la casa adjacent de l'esquerra.
Jacint Verdaguer hi va néixer el 17 de maig de 1845. Actualment aquesta és propietat dels descendents de Verdaguer i no és visitable. La Montse ens comenta que el Museu està intentant comprar-la.
A part de la importància històrica d'aquest naixement, la casa té un altre interès que hem de tenir en compte, i que és perfecte, per prendre apunts gràfics. Des del punt de vista arquitectònic, es conserva exactament igual com era al 1845. Així doncs, és una mostra de com eren les llars del segle XIX. Com a detall, dir que la paraula "llar" que avui emprem com a sinònim de "casa", prové del fet que la gent de la pagesia, es reunia sempre vora la llar de foc per tal de suportar el fred de l'hivern. De fet, la mare de Verdaguer, va morir un tres de gener, ja cansada i fatigada per el fred, tal i com deixa constància el poeta en una carta dirigida a .
La planta baixa era destinada al bestiar. Hi havien les corts amb arcs de pedra (la coneguda volta catalana) que aguantaven el sostre en lloc de vigues de fusta, perquè aquestes es podrien ràpidament. A més també suportaven el pes dels dos pisos restants.
Comunicant amb les corts i a l'escala que conduïa a les estances superiors hi havia la comuna, un forat de pedra. Els orins i les defecacions queien al femer del bestiar. De fet, si observem la banda de la comuna de les corts, veiem la pedra erosionada pels orins, i a la banda de dalt, al sostre de la comuna, veiem cremades de la llum de les espelmes.
A les corts, també trobem una petita finestra rectangular amb un ferro escantonat al mig, conegut com a "esparreca draps" que es feia servir amb aquesta finalitat.

A la segona planta, trobem la habitació dels pares de Jacint Verdaguer. El llit és l'original. Al costat hi ha la reproducció del bressol on dormia el poeta. L'autèntic el podem veure al museu episcopal de Vic. També hi ha una taula rodona de fusta negra on el poeta escrivia, juntament amb els utensilis (una llum d'espelma i ploma i tinter), juntament amb una reproducció de manuscrits amb la lletra original. Davant la taula hi ha una pica de pedra, que recorda a una pica baptismal. La Montse comenta que allí s'hi col·locaven els utensilis que donaven ostentació a la cambra.
Cal tenir present, que la roba es guardava en baguls (a casa meva, els meus avis ho seguien fet d'aquesta forma. Com a detall, dir que els anomenaven "mundos"). De fet, els armaris es feien servir per guardar, per exemple, la Bíblia i altres llibres.
Just davant la cambra. trobem la cuina. També molt interessant des del punt de vista gràfic, perquè hi ha, davant de la llar de foc, un escó, un banc de fusta. Els seients dels diputats prenen el seu nom d'aquesta paraula. Per tant, visitar aquesta cuina ens posa en contacte amb el vocabulari i els estris antics, com per exemple, els diversos pots de fusta per prendre les mesures del blat. També observem els càntirs, dels quals el millor era el càntir negre, perquè supurava humitat, i per tant, mantenia l'aigua fresca. Com a detall, remarcar que aquests es trobaven sobre un suport de pedra, en el qual hi havia uns secs gravats i forats en els que queia l'aigua i llavors es recollia.
Finalment, la tercera planta, eren les golfes.


Comentaris

  • Molt instructiu[Ofensiu]
    Naiade | 07-09-2007 | Valoració: 10

    M'agrada el detallisme que hi poses en cada detall, sembla talment que ho vegis.
    Has desgranat dates, detalls, anècdotes molt interessants que et defineixen com una historiadora. Ja me'n havia adonat al llegir la teva "Dona alada al monestir de Ripoll"
    És interessant el treball de recerca que és posa de manifest al comentar els orígens d'algunes paraules com la llar. Els mundos que s'utilitzaven per guardar la roba, de fet encara n'hi ha algun a casa els meus avis, com també de càntir negre, que ara guardo a casa meva com a record.
    Referent al teu últim comentari, no tinc cap web amb les meves pintures, ja m'agradaria, però no sé gaire com funciona tot aquest tema, encara que ho tinc en ment.
    Si vols, pots donar-me el teu mail i puc enviar-te alguna mostra per attachment.
    Amb va fer gràcia conèixer-te en foto, ara només falta en persona. A veure si coincidim en algun acte de relats.

    Una forta abraçada amb tot el meu afecte

    Montserrat ( més coses en comú)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

55561 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!