Els marxants

Estaven desesperats. La seva petita, enfebrada, cada vegada respirava pitjor i gairebé ja no obria els ulls. Esperaven notícies del metge, que seguia sense rebre les herbes i ungüents que li feien falta per guarir-la. Llavors, des d’un carro que passava pels carrers del poble, van sentir l’anunci dels diferents rituals que oferien. Els van explicar la malaltia de la seva filla i tots junts van fer cap al temple. A canvi d’unes monedes, van sacrificar una gallina guarnida en honor d’Asclepi, amb l’objectiu d’acontentar-lo per aconseguir la curació, mentre les dones dels oficiants cridaven buscant la seva atenció. Els advertiren que, si no s’apreciava millora, caldria repetir-ho pregant a un altre deu que volgués acollir el malalt sota la seva protecció.

Un cop acabada la cerimònia, acampats fora de la visió de les cases, els viatgers feien festa grossa. Era la tercera intervenció en aquella vila, i la setena de la setmana a la zona. Quina bona idea van tenir interceptant el transport de l’apotecari amb els remeis per als metges dels pobles de la comarca.