Aprenentatges

En Jaume era el comptable d'un negoci de la capital amb diversos establiments a ciutat i província. Per això parava poc per casa. La Teresa, que de petita no havia anat a aprendre de lletra, feia vida al poble: cuidava l’hort del pati i sortia a mercat amb les veïnes, aprofitant per passejar i fer petar la xerrada. En Jaume, quan acabava l’horari d'oficina, prenia uns vins amb els companys de la botiga mentre la Teresa l'esperava davant la llar de foc. Els diumenges, després de missa, ell s’entretenia amb el diari i ella cosia.

La Teresa no sabia llegir ni escriure, però en Jaume sí, i la seva amant també. I no tenia cap pudor en comunicar-se per missives a la bústia de casa, o li encarregava que portés cartes a l’estafeta de correus i, de vegades, ni es molestava a tancar el sobre.

Passat un temps alguna cosa començava a canviar entre ells. La Teresa no sabia llegir, però tampoc era una ximpleta. En Jaume no va arribar a percebre un esguard diferent als ulls de la seva dona, entre trist i desconfiat. I és que ella tenia la mosca darrere l’orella amb el seu comportament, les anades i vingudes fora d’hores i les cartetes cada dos per tres. El detonant fou el rebut d'una compra, que ell va dir que s’havia traspaperat de la feina, però que mostrava un dibuix d'un diamant al costat del nom del comerç. Amb la pipa plena, va decidir demanar ajuda a la mestra local i ja feia dies que llegia els escrits entre el seu home i una altra dona. Li deia unes coses tan sentides! El que més li arrencava el plor era que mai li havia parlat a ella amb unes paraules així de boniques.

Un dimecres, en tornar a una casa buida, en Jaume va trobar al marbre de la cuina un paquet de macarrons, un plat amb carn picada, dues tomates i una ceba, acompanyat d’una nota on, malgrat la mala cal·ligrafia, s’hi podia llegir: “Aquí et deixo una recepta per si vols preparar sopar per a tu i la teva amant. Atentament, la teva dona”.