Seguim destrossant

Un relat de: Bonhomia
SEGUIM DESTROSSANT

Un mussol esquerdat ha triat despertar-me mentre es trencava, la fruïta s’està marcint, com les petitetes flors del paisatge que m’estanca. Sóc una víctima més, un captaire en mans de la Mare Terra que m’engoleix, ja com a tothom. Havia d’arribar aquesta hora? … Això sembla fictici… però arribarà? Ens cremarà la realitat? Quant de temps podrem aguantar? … Tant muntar històries sobre mil tipus d’apocalipsis i… jo em pregunto… parlant-ne ho salvarem? Podrem? Amb el món cap per avall? Tanta convicció… tantes idees… per a què?


Sergi Elias
3-3-2017

Comentaris

  • Jo...[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-03-2017 | Valoració: 10

    ...crec que ja no ho podem salvar de cap manera. Ni paraules, ni fets. Intentem gaudir del temps que ens queda i no capficar-nos perquè, sincerament, crec que no hi podem fer absolutament res. El teu poema transmet precisament aquest neguit de ser testimonis terroritzats de la desfeta.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-03-2017 | Valoració: 10

    Tens tota la rao anem al precipici a no tardar. Ben explicat

  • Per a res...[Ofensiu]
    llegiresviure | 08-03-2017 | Valoració: 9

    El món és com una capsa de grills que giravolta en l'aire de camí a terra...

  • Realitat[Ofensiu]
    olgalvi | 05-03-2017 | Valoració: 10

    Tens raó, amb paraules i bones intencions no arribem enlloc. Salutacions!

  • Escrivint, no[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2017 | Valoració: 10

    És increïble que, fins i tot parlant de destrosses, la teva literatura és bellesa. Però ahir al vespre, passejant després de sopar vaig quedar-me uns minuts escoltant una conversa entre un mussol i una cria o femella al bosc de la Reina de Ribes de Freser. Van ser uns instants màgics! Una abraçada, Sergi.

    Aleix

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.