Cercador


Llista categories

Segueix imaginant, ill·lusa

Un relat de: Bonhomia

Se n'ha anat...
potser per sempre...
i amb un missatge cruel...

Estarà ofesa
per la meva infantil
impaciència?

Potser no torna...
malgrat haver jurat que si...
conec massa bé
els resultats
d'una dona tan cruel
quan amb mi ha jugat.

A certes edats
les amigues ja no es fan...
sóc carn d'odi per cap raó...
sóc carn d'odi per la necessitat de traició...

No em penso tirar al pou...
ni penso esperar...
curaré les meves ferides
amb poesia i raonant
que jo no sóc la predilecció
de l'amor,
que sóc un pobre immigrant errant
en terra seca,
que si espero espero en va.

Amor...
per què vens?
per sempre dir-me adéu?
la meva sensibilitat
ja no es fia de tu,
em vols mort i enterrat.

Si algun dia
em trobes a faltar,
no em busquis,
doncs sóc a l'habitació més fosca,
entregat al meu treball,
abandonant rencors i penes,
cercant ser un jo
que per fi distingeixi
que no he nascut per aquest amor,
mentida de mentides,
del qual tu et vols aprofitar.

Bon viatge,
maleïda dona que m'ha governat,
deixant-me sol a l'intempèrie,
del cel sense estrellar.

No esperis que sofreixi,
i si t'ho vols imaginar,
menteix-te a tu mateixa,
camina enrere,
i així moriràs.

Comentaris

Afegir comentari
  • Un poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-06-2009

    sincer, valent i directe. Et felicito, Sergi.
    En un moment o altre de la nostra vida, sempre hi ha un ésser menyspreable que ens fereix.
    No sé si has llegit el meu poema "M'has traït". També el vaig escriure en un moment de ràbia i rancúnia.
    No et poso un 10 perquè ja no valoro, no perquè no el mereixis.
    Una abraçada.
    Nonna

  • muntanyes ruses[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-06-2009

    és aquest un poema de pujades i baixades, i amb un final que puja fins més enllà del cim d'una poesia, ja que la seva fi és pujar i arribar fins on tu l'has dut.
    Sembla que dubtes com dir-ho, en començar, però el final ho dius ben clar, i més alt tampoc cal.

    Bon exorcisme!

    Ferran

  • il·lusa...![Ofensiu]
    jOaneTa | 16-06-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat, una forma original d'expressar el que es sent quan et deixen, quan t'han trencat el cor... pentura.
    Si m'he de quedar amb algun vers, escullo: "No esperis que sofreixi,"
    Amb això ho dius tot.
    Un petó

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >