Segrest enverinat

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Segrest enverinat


És ben cert que em va semblar massa fàcil tot plegat, i això ja dura massa. Vull que vinguin d’una vegada a rescatar-te. No puc més! No t’aguanto!

Ho he provat tot. Ja fa dies que miro de sortir amb qualsevol excusa i oblidar-me la clau de les manilles damunt la taula…, fins i tot deixo la porta entreoberta. I res! Tu et quedes tan tranquil, esperant-me!

Ara sempre truco a casa teva a la mateixa hora… i allargo la conversa fins a l’infinit. Ni així em localitza la policia! Avui hem tornat a parlar i he jugat amb un rescat a la baixa. He representat el meu paper amb dignitat, però al final m’ha semblat sentir unes rialletes. Ja no sé què pensar!


Pseudònim: “Mansuba”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: