Cercador
Secrets
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Secrets
És un dia fosc, amb un cel de color gris-ciutat. És migdia però gairebé ningú camina pels carrers, amarats d’un silenci tens i pesant. En Bernat torna a casa després de rebre les lliçons amb la seva cosina gran. Fa mesos que l’escola està tancada. Amb l’esclat de la guerra i l’avanç dels feixistes els mestres començaren a marxar fins que no en va quedar cap.
En Bernat camina, lleuger, i dibuixa un somriure nerviós als llavis. És el dia del seu aniversari i sap que, tot i les dificultats que viuen a casa, la mare haurà preparat alguna sorpresa. Potser un nou parell de mitjons o un tall de pa de pessic. La guerra ha convertit els petits instants de felicitat en un bé molt escàs i en Bernat vol gaudir del seu dia.
El pare no hi serà i això el fa sentir trist. És una persona molt important per a en Bernat i el troba a faltar. Moltíssim.
A l’entrar a casa en Bernat es troba la mare asseguda a taula. Somriu. Hi ha una olla d’escudella fumejant i un plat tapat amb un drap de cotó, que segurament amaga algun dolç d’aquells que la mare fa tant bons. El dinar transcorre en silenci, hi ha poques coses a dir i l’ànim pesa massa. A sota del drap hi ha tres talls de pa de pessic de vainilla, un per en Bernat, un per la mare i un per al pare.
Havent dinat, la mare agafa el plat amb el tall de pastís del pare, s’aixeca de la taula i baixa per les escales, sense dir res. En Bernat sent les seves passes dirigint-se al soterrani. Llavors, com de costum, escolta com la mare retira amb esforç l’antiga tauleta de nit de l’àvia. Sent com la mare fa tres cops a la paret i espera que, des de dins, s’obri la porteta que dona accés a un petit amagatall. Allà dins el pare menjarà el tall de pa de pessic, sol, amb l’única companyia de la seva ombra dibuixada a la paret per la llum titubejant d’una espelma.
En Bernat sap que és temps de veritats que s’amaguen i es callen, de secrets que no es poden dir a ningú. Sobretot si la vida del pare depèn del seu silenci.
Pseudònim: Greg S.
És un dia fosc, amb un cel de color gris-ciutat. És migdia però gairebé ningú camina pels carrers, amarats d’un silenci tens i pesant. En Bernat torna a casa després de rebre les lliçons amb la seva cosina gran. Fa mesos que l’escola està tancada. Amb l’esclat de la guerra i l’avanç dels feixistes els mestres començaren a marxar fins que no en va quedar cap.
En Bernat camina, lleuger, i dibuixa un somriure nerviós als llavis. És el dia del seu aniversari i sap que, tot i les dificultats que viuen a casa, la mare haurà preparat alguna sorpresa. Potser un nou parell de mitjons o un tall de pa de pessic. La guerra ha convertit els petits instants de felicitat en un bé molt escàs i en Bernat vol gaudir del seu dia.
El pare no hi serà i això el fa sentir trist. És una persona molt important per a en Bernat i el troba a faltar. Moltíssim.
A l’entrar a casa en Bernat es troba la mare asseguda a taula. Somriu. Hi ha una olla d’escudella fumejant i un plat tapat amb un drap de cotó, que segurament amaga algun dolç d’aquells que la mare fa tant bons. El dinar transcorre en silenci, hi ha poques coses a dir i l’ànim pesa massa. A sota del drap hi ha tres talls de pa de pessic de vainilla, un per en Bernat, un per la mare i un per al pare.
Havent dinat, la mare agafa el plat amb el tall de pastís del pare, s’aixeca de la taula i baixa per les escales, sense dir res. En Bernat sent les seves passes dirigint-se al soterrani. Llavors, com de costum, escolta com la mare retira amb esforç l’antiga tauleta de nit de l’àvia. Sent com la mare fa tres cops a la paret i espera que, des de dins, s’obri la porteta que dona accés a un petit amagatall. Allà dins el pare menjarà el tall de pa de pessic, sol, amb l’única companyia de la seva ombra dibuixada a la paret per la llum titubejant d’una espelma.
En Bernat sap que és temps de veritats que s’amaguen i es callen, de secrets que no es poden dir a ningú. Sobretot si la vida del pare depèn del seu silenci.
Pseudònim: Greg S.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!