Safanòria

Un relat de: Mena Guiga
No sé com ho sé, però ho sé, sé que s'acabarà. Ho sabem totes, totes, totes. Elles i les d'abans. Com ho sabran les de després.

-No hi pensis, centra't en els gaudis!- una em diu, animosa.
-Per què ets tan fosca i negativa? El que hagi de ser, serà.- una altra se'm queixa.

I les altres callen. Són les que en saben més. No escolten. Serenes, viuen. Viuen cada moment. Xuclen. S'estenen. Absorbeixen. Creixen.Riuen: els annèl·lids fan pessigolles! Una bestiola cega a vegades ens visita. Coneix el nostre llenguatge i ens delecta amb explicacions sobre textures i aromes del món que compartim. És cert que a vegades atabala: repeteix la informació i això cansa. O no, si és bella.

Els gaudis, els gaudis! Quan el líquid mannà ens amara; quan l'escalfor lumínica es filtra i visita; quan escarbota i no se'n surt aquell afamat que té tanta patuleia; quan sento que el cervell s'estira allà dalt i el cor aquí baix; i quan m'imagino el magnífic contrast de color del meu cos amb els cabells.

S'acosta un soroll que m'esgarrifa. Deixarem d'estar colgades, serem vistes i bones per a la vista i encara més. Puc percebre com les va arrencant. Sóc, escolto, la més ufanosa, digna de concurs. Bajanades. Sóc una arrel taronja a qui s'ha fet abandonar la seva nodridora dimensió.

Comentaris

  • Coratjós [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-05-2021


    La vida és així, fantàstica com l'has descrit, perquè no falte la imaginació.
    Molt bona "safanòria", que ens fa pensar.
    Salutacions.

  • Safanòria[Ofensiu]
    Prou bé | 22-05-2021 | Valoració: 9

    Bona descripció, i molt imaginativa, de la vida, del cicle vital....

  • tal com raja[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 21-05-2021 | Valoració: 10

    Mira, mira't-ho pel cantó positiu. D'estar colgada, potser en breu lluiràs en un plat acompanyada de tots els colors del mon: el vermell del tomàquet i del pebrot, el vert de l'enciam, el blanc de la ceba, el taronkja de la carbassa, el morat de la remolatge, el blau del pensament...
    Ets una pastanagueta?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

829 Relats

888 Comentaris

367753 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com