Cercador
S´ha mort el senyor comte
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
I tot el comtat està de dol. Ho han posat tot ben maco per a l’enterrament i en Gerard s’ha encarregat de tota la supervisió.
-Ho has deixat tot molt bé, Gerard, has fet una feina impecable - la comtessa es desfà en elogis, no sap com agrair-li la feina feta.
En Gerard s’afanya a acabar-ho ben aviat, i quan totes les cerimònies pomposes comencen, se’n va al seu racó del castell a plorar com un nen, a treure tota la pena que té a dins i que l’havia consumit en silenci des de les sis del matí. Llavors, després d’haver plorat una bona estona, es decideix a parlar-li.
“Ja se m’ha tret el neguit, ja puc estar amb tu. Has sentit el sarau que ha muntat el papa? Sí, ja sé que no vols que li digui papa, però a mi m’ajuda. I saps, jo penso, i què ha fet per a merèixer tants honors? S’ha mort només! Igual que tu. Et veig aquí estirada, tranquil·la, i aprofito aquests moments perquè ja no et podré dir res més, mai més. Ara em quedo al teu costat i continuo parlant-te fins que vinguin a emportar-se’t lenta i silenciosament, sense grans aldarulls, pels carrerons estrets, en una desfilada paral·lela on només anirem tu i jo, lluny del rebombori. I t’acompanyaré fins que puguis arribar a l’extrem on tots ens trobem amb aquell lloc tan estrany, on potser et rebran amb abraçades i besades i et retrobaràs amb familiars desapareguts. I sereu els dos iguals, tu i el papa. Quan estiguis per allà, no deixis de mirar-me, allà asseguda a primera fila sobre un núvol ben flonjo, d’aquells que et tornen la joventut de cop. Que egoista que sóc! Tant de bo comencis una nova i millor vida, però et trobaré tant a faltar!”
m.
-Ho has deixat tot molt bé, Gerard, has fet una feina impecable - la comtessa es desfà en elogis, no sap com agrair-li la feina feta.
En Gerard s’afanya a acabar-ho ben aviat, i quan totes les cerimònies pomposes comencen, se’n va al seu racó del castell a plorar com un nen, a treure tota la pena que té a dins i que l’havia consumit en silenci des de les sis del matí. Llavors, després d’haver plorat una bona estona, es decideix a parlar-li.
“Ja se m’ha tret el neguit, ja puc estar amb tu. Has sentit el sarau que ha muntat el papa? Sí, ja sé que no vols que li digui papa, però a mi m’ajuda. I saps, jo penso, i què ha fet per a merèixer tants honors? S’ha mort només! Igual que tu. Et veig aquí estirada, tranquil·la, i aprofito aquests moments perquè ja no et podré dir res més, mai més. Ara em quedo al teu costat i continuo parlant-te fins que vinguin a emportar-se’t lenta i silenciosament, sense grans aldarulls, pels carrerons estrets, en una desfilada paral·lela on només anirem tu i jo, lluny del rebombori. I t’acompanyaré fins que puguis arribar a l’extrem on tots ens trobem amb aquell lloc tan estrany, on potser et rebran amb abraçades i besades i et retrobaràs amb familiars desapareguts. I sereu els dos iguals, tu i el papa. Quan estiguis per allà, no deixis de mirar-me, allà asseguda a primera fila sobre un núvol ben flonjo, d’aquells que et tornen la joventut de cop. Que egoista que sóc! Tant de bo comencis una nova i millor vida, però et trobaré tant a faltar!”
m.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!