Cercador
Rosa de Jericó
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Rosa de Jericó
El dia que l’home s’adonar que no estava sol i que en molts moments havia de desconfiar de les seves pròpies forces per sobreviure, va ser quan va aparèixer la por, la pesta més destructiva que existeix.
La por, prest es convertir en arma llancívola per assolir el poder, des de les religions passant pels xamans, bruixots, fetilleres, governants i reis varen trobar en la por la manera de sotmetre al poble als seus desitjos i és clar, l’home va haver de crear les pròpies defenses per obtenir confiança, fou quan van aparèixer els amulets per protegir-se de la seva debilitat.
Amb els amulets màgic-protectors es pretenia la defensa física i psíquica de les persones contra els mals, al igual que servien per trobar l’amor, la fortuna o prevenir la salut.
Els amulets que més s’han fet servir per neutralitzar les energies negatives que podien envoltar les cases, eren les ferradures, l’herba de Sant Joan i ans tot la Rosa de Jericó.
El catàleg d'estris que cada cultura ha fet servir com a amulets al llarg de la història donaria per fer-ne un llibre, uns religiosos, com la branca d’olivera o la palma del dia de Rams, medalles de verges i sants, creus i un llarg degoteig de fetitxes.
En altres cultures són normals els amulets en forma de dent d’animal salvatge, de ploma d'àguila, de déus de terracota, etc.
Els amulets personals quedaven circumscrits a objectes o coses fàcilment transportables, pedra de la virtut, un cordill amb nusos, un peu de conill, la sal, un all, coses com un pot creure que el guardarà del mal o li donarà sort.
Pseudònim:
Bragi
El dia que l’home s’adonar que no estava sol i que en molts moments havia de desconfiar de les seves pròpies forces per sobreviure, va ser quan va aparèixer la por, la pesta més destructiva que existeix.
La por, prest es convertir en arma llancívola per assolir el poder, des de les religions passant pels xamans, bruixots, fetilleres, governants i reis varen trobar en la por la manera de sotmetre al poble als seus desitjos i és clar, l’home va haver de crear les pròpies defenses per obtenir confiança, fou quan van aparèixer els amulets per protegir-se de la seva debilitat.
Amb els amulets màgic-protectors es pretenia la defensa física i psíquica de les persones contra els mals, al igual que servien per trobar l’amor, la fortuna o prevenir la salut.
Els amulets que més s’han fet servir per neutralitzar les energies negatives que podien envoltar les cases, eren les ferradures, l’herba de Sant Joan i ans tot la Rosa de Jericó.
El catàleg d'estris que cada cultura ha fet servir com a amulets al llarg de la història donaria per fer-ne un llibre, uns religiosos, com la branca d’olivera o la palma del dia de Rams, medalles de verges i sants, creus i un llarg degoteig de fetitxes.
En altres cultures són normals els amulets en forma de dent d’animal salvatge, de ploma d'àguila, de déus de terracota, etc.
Els amulets personals quedaven circumscrits a objectes o coses fàcilment transportables, pedra de la virtut, un cordill amb nusos, un peu de conill, la sal, un all, coses com un pot creure que el guardarà del mal o li donarà sort.
Pseudònim:
Bragi
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 08-01-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!