Cercador
Romance [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); II, 6]
Un relat de: deòmisesTot acaba.
Fins i tot el dolor.
Però no sembris el rancor
Ni l'angúnia de la ferida
En el teu cor:
Tot acaba i es cura
La metzina de la venjança
(L'or de la sina esdevé plom
I recança.)
Quants cops cal comptar
Les llàgrimes vessades
En nits d'estèril vetlla,
D'espera erma
Si el temps no et retornarà
El bes, l'abraçada,
El caliu, la tendresa...?
Tot acaba.
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978