Resiliència (RPV48)

*
...I moc les pedres ingents que entorpeixen
La senda que he de seguir contra la desorientació,
Envers la desolació, immòbils ànims
Que desfaig en la vall del plor trobat

I sóc home i moro i desitjo la llum entre la ceguesa,
La carn feble que em correspon,
El malson que em desvetlla quan el crit
Esborra tot rastre després d'haver nascut

I sento cada fiblada aliena dins de l'ànima,
Real com la vida que s'erosiona en l'existència,
Fluvial fluidesa cap a la mar de l'obituari comú

I moc el cos amb esforç extraordinari
Contra el corrent de l'aridesa que asseca
Fins i tot la necessitat de beure

I sóc home i sobrevisc en l'ínfima vida...