Cercador
Resiliència (RPV48)
Un relat de: deòmises*
...I moc les pedres ingents que entorpeixen
La senda que he de seguir contra la desorientació,
Envers la desolació, immòbils ànims
Que desfaig en la vall del plor trobat
I sóc home i moro i desitjo la llum entre la ceguesa,
La carn feble que em correspon,
El malson que em desvetlla quan el crit
Esborra tot rastre després d'haver nascut
I sento cada fiblada aliena dins de l'ànima,
Real com la vida que s'erosiona en l'existència,
Fluvial fluidesa cap a la mar de l'obituari comú
I moc el cos amb esforç extraordinari
Contra el corrent de l'aridesa que asseca
Fins i tot la necessitat de beure
I sóc home i sobrevisc en l'ínfima vida...
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978