Cercador
Rèquiem per l'Òscar
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Rèquiem per l'Òscar
L’enterrament va ser indignant. No s’avenia amb la família i van passar d’ell. Distants, mentre va durar l’ofici religiós, i al final fent-se fels compungits. L’Òscar odiava qualsevol vincle amb l’església.
Era amable, generós i simpàtic. Em seduïa la seva seguretat, la seva convicció, l’alegria i la bona fe. L’hi agradava cantar, la natura, caminar, fer petar la xerrada, discutir i pintar. Esquerrà de soca-rel, era agraït tenir algú amb qui, malgrat que dissentíem en molts temes, et feia qüestionar les coses.
Per diversos motius no ens veiem tant com abans, i quan ho feiem, com ens teniem prou confiança, ens explicavem el bo i el dolent de la vida.
Era prim, però per telèfon em deia que s’havia aprimat més i no s’agradava quan es mirava al mirall. Un amic se’l va trobar, li va semblar massa prim, amb mala cara i estava en mans de metges.
Em dol haver trigat a trucar-li per no ser pesat, hauria trucat tothom i prou amoïnat estaria. Sonava trist, més resignat que espantat. L’operaven, havien d’extirpar-li un tumor. No volia angoixar-lo, només donar-l’hi ànims i dir-li que comptés amb mi pel que fos.
Va sortir de l’hospital i li vaig trucar. Parlava optimista, tot havia sortit bé i quedarem per veure’ns.
Estava tan canviat, no el coneixia, fràgil, molt prim, la barba més llarga que mai, només el vaig identificar quan va somriure. Però em va dir que tot anava bé.
Vam seguir en contacte i semblava millorar, fins que, unes setmanes més tard, de nou se li va reproduir i va començar la “químio”.
Sovint li anava trucant, però no ens vam veure més. Quan un dia no va contestar, vaig creure que estaria al metge, o qui sap on, negant-me a pensar res de dolent.
Un vespre, dies després, la germana que sempre s’havia desentès d’ell, m’avisava que feia dies que estava ingressat, greu i que l’havien sedat. L’endemà, ben aviat, em comunicava que havia mort de matinada. No vaig poder ni acomiadar-me.
No es mereixia estar tan sol al final.
Va ser dolorós, trist i indignant.
Descansi en pau.
Pseudònim:
OB1
L’enterrament va ser indignant. No s’avenia amb la família i van passar d’ell. Distants, mentre va durar l’ofici religiós, i al final fent-se fels compungits. L’Òscar odiava qualsevol vincle amb l’església.
Era amable, generós i simpàtic. Em seduïa la seva seguretat, la seva convicció, l’alegria i la bona fe. L’hi agradava cantar, la natura, caminar, fer petar la xerrada, discutir i pintar. Esquerrà de soca-rel, era agraït tenir algú amb qui, malgrat que dissentíem en molts temes, et feia qüestionar les coses.
Per diversos motius no ens veiem tant com abans, i quan ho feiem, com ens teniem prou confiança, ens explicavem el bo i el dolent de la vida.
Era prim, però per telèfon em deia que s’havia aprimat més i no s’agradava quan es mirava al mirall. Un amic se’l va trobar, li va semblar massa prim, amb mala cara i estava en mans de metges.
Em dol haver trigat a trucar-li per no ser pesat, hauria trucat tothom i prou amoïnat estaria. Sonava trist, més resignat que espantat. L’operaven, havien d’extirpar-li un tumor. No volia angoixar-lo, només donar-l’hi ànims i dir-li que comptés amb mi pel que fos.
Va sortir de l’hospital i li vaig trucar. Parlava optimista, tot havia sortit bé i quedarem per veure’ns.
Estava tan canviat, no el coneixia, fràgil, molt prim, la barba més llarga que mai, només el vaig identificar quan va somriure. Però em va dir que tot anava bé.
Vam seguir en contacte i semblava millorar, fins que, unes setmanes més tard, de nou se li va reproduir i va començar la “químio”.
Sovint li anava trucant, però no ens vam veure més. Quan un dia no va contestar, vaig creure que estaria al metge, o qui sap on, negant-me a pensar res de dolent.
Un vespre, dies després, la germana que sempre s’havia desentès d’ell, m’avisava que feia dies que estava ingressat, greu i que l’havien sedat. L’endemà, ben aviat, em comunicava que havia mort de matinada. No vaig poder ni acomiadar-me.
No es mereixia estar tan sol al final.
Va ser dolorós, trist i indignant.
Descansi en pau.
Pseudònim:
OB1
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!