Rendició

Quan l'Antoni la va veure per primera vegada ja va intuir que la Maria li duria "problemes".La noia va entrar al despatx i, des de la porta el mirà llargament i de fit a fit com sentint-se molt segura d'ella mateixa. Això el va sorprendre ja que segons constava al currículum era molt jove, només 18 anys. Mentre avançava lentament va tenir temps de mirar-se-la bé. Era alta i esvelta, prima encara que de formes arrodonides, i el seu caminar era elegantment voluptuós. Duia sota el braç un diari plegat que ell va veure era on havien publicat un anunci de lloc de treball vacant. I la va seguir observant amb curiositat. Els cabells, rossos, els duia recollits amb una pinça però va veure que una grenya li queia sobre el front amb un moviment que conduia la mirada cap als seus ulls que eren d'un color que no va saber definir i molt brillants. Al bell mig de la cara hi destacava el nas no pas per gros sinó perquè mirava decididament cap endavant tot i acollint al seu dessota una boca ampla, de llavis molsuts i que en aquell moment somreia dolçament. La seva pell era molt blanca i no duia maquillatge segons li va semblar.
Quan la Maria va ser al seu davant arran de la taula, va seure sense que se la convidés a fer-ho i va mirar la secretària tot i esperant que marxés. El diari el va deixar sobre la falda i va plegar les mans al seu damunt. Era ben palesa la serenitat davant el que pretenia fer, cap nerviosisme la feia estar tensa , més aviat se la veia molt tranquil·la. Quan ja eren sols, sense fer cap pregunta, li va dir que volia ocupar el lloc de treball que havia vist a l'anunci del diari que va mostrar amb un moviment gairebé imperceptible de les seves mans. Senzillament, li va dir, perquè li interessava molt! Ell va acceptar-ho i li va oferir de començar l'endemà mateix! Li va donar la feina sense parlar-ne més , sense donar-se temps per poder reflexionar i deixant de banda els altres currículums que havien rebut. Llavors va saber, amb total claredat, que ella el guanyaria, sempre per ma, amb el poderós encís de la seva mirada, en qualsevol afer, laboral O no, que haguessin de compartir des d'aquell moment!