Remuntar el vol...

tornar a volar, val la pena, trobar en algun lloc aquesta força, aquesta màgia que et cura les ares ferides i t'ajuda a reempendre el vol cap a la felicitat!
Bell poema!

Gràcies per passar pels meus i comentar-me!

remuntar el vol, desfer-te'n dels pensaments i els sentiments que t'oprimeixen... però el Sol torna a sortir cada matí per escalfar-te, per donar-te noves forces, per fer un crit fort de vida i deixar enrera aquell mal son..
M'encanta com dibuixes amb fines pincellades els teus sentiments..
Gràcies pels teus comentaris

Una abraçada estiuenca

leonardo

Un savi va dir, el savis diuen, que tot està en tot. Emb semble un poema agredolç com son les cosses reals.

Algú va volguer ajudar una larva d'un cuc de seda ( pobres éssers els que cauen a les nostres mans, adhuc els nostres propis fills!) com va observar que a la "pobre" larva li costava obrirse pas ( de vegades moren dintre) va volguer ajudar-la ( ai!) li va obrir un forat...efectivament la larva va sortir. Però ewncara era massa aviat...no havia desenvolupat encara la força necessària... mai va arribar a volar...va morir senes separa-se del terra. Les larves, han de trencar"per si mateixes" el capoll.

Això m'ha portat al cap...el teu poema. Per que tot està en tot. I les petesses, com tú sabenon s'inspiren...o no?

De primer pensava que era una papallona...
desprès, he vist. espero haver-la encertat que era una ocell mare.

Amb diversos homònims, porto aviat dos anys a RC. Encara socc ( i per molts anys, tots el que visqui) una aprenenta. Avui m'he fixat que amb "no més" 23 relats, t'han comentat tres-centes trenta una vegada ( jo vull ser la una).

Ei! això és un nivell!!!
a rellegir, amb molt de gust.

Un poema ben treballat, emprant un ric vocabulari; que descriu un d'aquells moments en que la vida en atueix i restem inerts, decaiguts. Semblo intuir-hi una presencia que dona ànim, algú per qui lluitar i a qui protegir. Res millor que això per fer agafar forces d'on sembla que no ni han i remuntar el vol. Tens una gran habilitat per descriure sensacions i sentiments
Una forta abraçada poetessa

Tu mateixa ho afirmes a la introducció: "No és decisió fàcil, remuntar el vol quan les ales estan abatudes. Cal fer un crit fort de vida!"

Felicitats per aquest poema tan encoratjador!

Núria

encoratjador i ferm. Malgrat les febleses que ens acompanyen al llarg de la vida cal ser forts. Tu ho dius amb uns versos deliciosos, Pilar.
Et felicito pels teus poemes que m'encanten i pel premi que vas guanyar. Te'l mereixes sense cap mena de dubte.
I moltes gràcies per felicitar-me el cumple juntament amb el teu comentari tan positiu, com tu.
Rep una forta abraçada.
Mercè

És ben cert que no resulta senzill aixecar el vol amb les ales abatudes... però sovint la supervivència perilla si no es fa: una au a terra, és presa fàcil per als depredadors, corre perill de patir accident que agreujaran la situació, ...
Per tot això i molt més, cal despertar, aixecar el vol, remuntar nius freds i paratges poc hospitalaris i dirigir-se al futur... tal com fa l'au del teu poema, molt encertadament.

Parlant d'assumptes més prosaics, si vols que t'indiqui alguna ruta per penjar imatges, escriu-me al correu que ofereixo en la biografia i intentaré explicar-t'ho de manera senzilla... jo tampoc sóc cap ingeni informàtic, t'ho asseguro!

T'envio una abraçada voladora,
Unaquimera

Remuntar el vol per tornar a reixir, remuntar per sortir del pou i remuntar per tenir present i futur plens de vitalitat...Molt esperançador; tu com sempre tan vital!

Desfer-nos de la por i aixecar el vol. Refer-nos de ferides passades i emprendre un nou camí,

Felicitats els teus poemes són un oasi de pau i una benzina per l'ànima.

Cendra de flor

volar, es el sinonim de fe. es un relat, trist pero molt evocador. gracies pels comentaris.

Ja he vist que m'has comentat el poema, gracies! sí que es trist... però és com jo em sentia quan el vaig escriure! el meu problema es un amor no correspost, a més dels molts problemes de l'adolescencia... falta d'autoestima i tot aquest rotllo!

el teu poema és preciós. preciós preciós! m'ha encantat!!! tens una sencillesa per escriure que fa que el lector sigui transportat a un altre món!

Bruna.

He llegit el teu comentari i accepto el que cadascú opini.
No segueixo a vegades relats d'altres doncs també a vegades connecto o no connecto.
No hi ha cap més motiu.
El títol ja m'agrada. És mol positiu. Volar és agafar perspectiva i a mi m'ajuda molt. Gràcies.

Esclat de llibertat descrit amb tendres paraules, primer d'ofec i després de valentia. Et felicito per com has sabut expressar el desig de viure que tothom té viu a les entranyes.
Enhorabona!

No m'estranya, dsprés d'haver-te llegit, que el meu relat el sentissis real, ho es.
Gracies
Jordi de Gènia.

Plagio el títol d'un autor admirable, Ken Kesey, per acompanyar-te mínimament en aquest vol.
Crec que tenim dret a retraure'ns, i crec admirable el fet que en sortim d'allí, com si haguéssim estat les nimfes que esclaten en papallona que remunta el vol amb l'enèrgica i fràgil bellesa d'un vol esplendorós -encara que forçosament efímer-.
Una abraçada,
franz

La idea s'insinua. Les paraules dibuixen. Poesia que t'invita a entrar-hi i et deixa imatges com a present per assaborir-les.

La idea s'insinua. Les paraules dibuixen. Poesia que t'invita a entrar-hi i et deixa imatges com a present per assaborir-les.