Rememorant

"Perdent la noció del temps i l'espai
restem enllaçats "

començo el comentari amb aquests versos perquè m'han encantat, crec que formen una imatge preciosa dins el poema...
tot ell és preciòs però personalment crec que aquí has aconseguit tocar ben endins...

volia donar-te les gràcies pel teu comentari al meu poema, i sobretot per dedicar un poc del teu temps a llegir-me.

un petó

jOaneTa

però bell, fàcil i precís.
Què hi ha a dir quan ja està tot dit?

Un poema que sembla -només sembla- lleuger, intranscendent. No obstant això, es converteix en una oda a la persistència del record. Perseveren les textures del cos, els moments, les paraules, els gestos... Una amalgama que no es fon fàcilment.

És un poema ben travat i de lectura plàcida! M'ha agradat!

T'envio una forta abraçada i MOLTES GRÀCIES per tots els teus comentaris!!!

V

que encara que passi el temps ningú no podrà apagar-la"!
Quins versos tan bonics. Entranyables com els teus sentiments vers aquesta persona que tant estimes.

Una abraçada forta

..difícils d'oblidar, records que no mai s'esborraran de la memòria, magníficament descrits i païts.
Sslut i rebolica en aquest any9!

Moments inoblidables que passen per la nostra vida i deixen estampada la seva profunda petjada, de la que a vegades, arrelen immillorables i perpetus sentiments.
Immillorable poema

J. Lluís

Encara puc sentir una esgarrifança
al sentir la teva olor
impregnant tot el meu cos
mentre s'encén la flama verge
que encara que passi el temps
ningú podrà mai apagar-la.

M'agrada tota l'atmosfera de tot el poema, i en especial el vers de dalt. A cada sentiment li dónes el seu color la seva llum la seva ombra...

Una abraçada.
onatge

i la son. hi ha un espai on s'instal.len records i somnis en un estat intemporal. La ment, o ves a saber si també el cor, emmagatzema allà moments viscuts i o el desig de viure'ls i, com en una pel.lícula, podem tornar a reviure'ls tantes vegades com vulguem. El teu poema ens acosta a aquests moments i als records que sovint invoquem a través d'aquesta rememoració.
Una abraçada

La memòria, de vegades, sembla tenir ales i poder volar, lliure, cap al destí que tria... És el cas d'aquest romàntic i fugisser poema teu, que he llegit amb la sensació de què si no ho captava ràpidament, escaparia de la pantalla, vessaria des de la superfície blanca perquè el seu destí és l'aire diàfan: quin regal més bonic m'has fet, doncs, avui!

Com una au que escapa de la gàbia daurada, l'ànima de la veu poètica inicia un trajecte sense límits de temps, sense condicions ni protocols, i sense presses reconeix, rememora, reviu, retorna i recobra.
Els sentiments i les emocions, l'amor i el desig, l'entrega i el record, dansen entre els teus versos i perduren SENSE data de caducitat!
Aquella flama que mai ningú podrà apagar és un bon escalf en les hores fredes de l'hivern... al menys, a mi m'ha aportat calidesa!

Espero que els Reis més màgics de tots hagin estat generosos amb tu...
Ara jo t'ofereixo com a present d'amistat una triple abraçada: forta, gran i sincera, sense limitacions d'afecte,
Unaquimera

moments inoblidables, persones que entren dintre nostre i romanen per sempre, en el nostre cor, en la nostra pell, en el nostre cap.
Moments per recordar, per gaudir, per reviure....
La marevella d´haver sentit l´amor, que de vegades fa que sentim l´enyor de voler tornar a viure.
Un bon regal de reis, per un relat ple d´emocions.
Un petó molt intens per un any que comença i que tant de bo sigui millor que el passat i pitjor que el següent.