Cercador
Refotudament virtuós
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Refotudament virtuós
En Serguei caminava per la neu. En la foscor, resseguia la tanca metàl·lica que li marcava el camí fins que va arribar a un revolt. El lloc de trobada. Es va ajupir i va restar en silenci, controlant la respiració desbocada. Aleshores va sentir el xiulet. El senyal. D’una llambregada va veure la fugaç ràfega de llum que indicava on era el camió. Va avançar mig encongit, suplicant que no el veiessin els soldats de l’altra banda. Tot d’una va topar amb el vehicle, mig amagat darrere d’uns arbustos. Algú el va estirar tan fort que gairebé el va fer seure a terra. Aquell home li va donar un fardell. «La documentació. Aquí ho tens tot», li va dir, secament, i li va fer posar un abric que pudia a vodka. Dins del camió, on feia una olor molt forta de combustible, hi havia el conductor. Li van fer canviar el barret de llana que duia per un de visera. Es van posar en marxa camp a través, fins arribar al camí principal. Una hora més tard, es topaven amb un control. En Serguei es va posar tens. «Tu, fes veure que dorms la mona», li va dir l’home. El camió es va aturar i el conductor va abaixar la finestra. «Camarades, quin fred fa!», va dir amigablement als soldats. Un oficial per cada banda van il·luminar l’interior. En Serguei es feia l’adormit. Amb la boca molt oberta, respirava profundament, com feia el seu pare quan arribava begut a casa. «Aquest en porta una de bona». El conductor i l’home van riure. «Ja ho pots dir!». «Què porteu?» «Lleteta per a la marona», va dir el conductor, amb un somriure sorneguer. «I aquest?» «És el del segon torn que surt demà. Nosaltres ens quedem a Minsk, on hi ha el blindat». Li va ensenyar un paper. L’altre soldat, que havia revisat la càrrega, va tornar i es van posar a parlar entre ells. «Fills de puta, deixeu-nos marxar», xiuxiuejava el conductor. «Podeu passar». En Serguei no s’ho podia creure. Ja estava? L’home el mirava amb menyspreu. «Coi de músic, ja pots ser el pianista més refotudament virtuós del món que diuen que ets».
Pseudònim autor: Carmela Jumar
En Serguei caminava per la neu. En la foscor, resseguia la tanca metàl·lica que li marcava el camí fins que va arribar a un revolt. El lloc de trobada. Es va ajupir i va restar en silenci, controlant la respiració desbocada. Aleshores va sentir el xiulet. El senyal. D’una llambregada va veure la fugaç ràfega de llum que indicava on era el camió. Va avançar mig encongit, suplicant que no el veiessin els soldats de l’altra banda. Tot d’una va topar amb el vehicle, mig amagat darrere d’uns arbustos. Algú el va estirar tan fort que gairebé el va fer seure a terra. Aquell home li va donar un fardell. «La documentació. Aquí ho tens tot», li va dir, secament, i li va fer posar un abric que pudia a vodka. Dins del camió, on feia una olor molt forta de combustible, hi havia el conductor. Li van fer canviar el barret de llana que duia per un de visera. Es van posar en marxa camp a través, fins arribar al camí principal. Una hora més tard, es topaven amb un control. En Serguei es va posar tens. «Tu, fes veure que dorms la mona», li va dir l’home. El camió es va aturar i el conductor va abaixar la finestra. «Camarades, quin fred fa!», va dir amigablement als soldats. Un oficial per cada banda van il·luminar l’interior. En Serguei es feia l’adormit. Amb la boca molt oberta, respirava profundament, com feia el seu pare quan arribava begut a casa. «Aquest en porta una de bona». El conductor i l’home van riure. «Ja ho pots dir!». «Què porteu?» «Lleteta per a la marona», va dir el conductor, amb un somriure sorneguer. «I aquest?» «És el del segon torn que surt demà. Nosaltres ens quedem a Minsk, on hi ha el blindat». Li va ensenyar un paper. L’altre soldat, que havia revisat la càrrega, va tornar i es van posar a parlar entre ells. «Fills de puta, deixeu-nos marxar», xiuxiuejava el conductor. «Podeu passar». En Serguei no s’ho podia creure. Ja estava? L’home el mirava amb menyspreu. «Coi de músic, ja pots ser el pianista més refotudament virtuós del món que diuen que ets».
Pseudònim autor: Carmela Jumar
Comentaris
-
Serguei Rahkmàninov?[Ofensiu]Prou bé | 10-11-2021 | Valoració: 10
Tan si ho és O no, molt bon relat de la fugida cap a l'exili d'un virtuós!
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 09-11-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!