Cercador
REFLEXIONS SOBRE EL CARDAR
Un relat de: jomagi- Compartir:
-No sé com dir-t’ho Maria Montserrat...
Reconec que soc una d’aquelles persones que sens dubte tenen una indiscutible predisposició per veure la realitat de les coses...
Per exemple, fa temps que li dono voltes a una situació que m’irrita molt i m’incomoda cada vegada més. Tant que quan hi penso em treu de polleguera...
Mai he pogut entendre el perquè de la mecànica funcional del sexe. Sovint em pregunto, com pot ser aquest cony de golafreria malaltissa per l’ús i abús dels òrgans urinaris i sistemes evacuadors?...
Com pot ser que fent més aviat mal flaire i tenint mal sabor, tots aquests òrgans que precisament serveixen per pixar i defecar, agradi tant i tant el fet de fer-los servir. Per gaudir d’un espontani i efímer plaer?...
Mira, fa pocs dies mentre estava asseguda en un banc de la plaça Reial, vaig fixar-me en una dona jove embarassada d’uns vuit o nou mesos. Observant-la detingudament vaig evidenciar que tot i que el seu rostre era més aviat ordinari, el seu cos era terriblement suggeridor, ple d’una intrigant sensualitat libidinosa....
Va ser-me molt senzill imaginar-me-la uns mesos enrere, excitada davant del fal·lus d’un mascle fogós i ardent... Vaig intentar visualitzar l’escena: Ella, amb els ulls en blanc, sentint l’irreprimible plaer cremant de la copula, al hora que el membre erèctil i enardit la penetrava colpejant-la amb vigor per deixar anar dintre d’ella en salvatge pressió la cabalosa, calenta i continguda esperma enmig dels gemecs de tots dos... I tot això per què?...
Doncs que al cap de nou mesos d’aquell encaix embriagador, suposo que repetit àvidament fins pocs dies abans de parir; patapam!... au, una altre criatura que vindrà a formar part d’aquesta dissortada humanitat; que entre altres coses, no sé si viu per cardar o carda per viure... Sí, una criatura més que acabarà fent la viu-viu com tants i tants en aquest insignificant lil·liputenc món que gira donant voltes en la immensitat d’un univers misteriós com la mateixa humanitat...
No, no em miris d’aquesta manera Maria Montserrat!... Tant tu com jo, som aquí gràcies a l’evident utilització d’aquests execrables aparells urinaris...
Redéu, com m’agradaria que fóssim fets d’una manera més espontània, neta i pura, més vegetal fins i tot mineral, per no haver d’arribar a aquestes maniobres tan potineres i obscenes plenes de desitjos golafres, sucs, olors i falsos gemecs...
-Maria Montserrat, no marxis!... Torna aquí!
2024
Comentaris
-
La crítica és exacta. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-10-2024 | Valoració: 10
Una descripció d'una parella molt ardent, on la Maria Montserrat, és tota amb una ardent sensualitat. Me l'ha llegida a poc totes les accions que m'ha tret una bona admiració.
Enhorabona per aquest complet relat i per ser recomanat per l'editora.
Ens llegim.
Que passes un bon diumenge.
-
Sexe...[Ofensiu]Gardenia | 12-10-2024
Maria Montserrat t'ha "clixat"... penses massa en el sexe.
Les dones som la salvació del mon, sense nosaltres no tindríeu res afer, sempre i quan la intel·ligència artificial no uns faci un aparell reproductiu....
Visca la dona !!!
Jomagi et un cas molt extraordinari ... cada com mes..
Salut -
Biologia[Ofensiu]SrGarcia | 11-10-2024
M'ha fet cavil·lar la frase. "Mira, fa pocs dies mentre estava asseguda en un banc de la plaça Reial, vaig fixar-me en una dona jove embarassada d’uns vuit o nou mesos."
Si la narradora és una dona, el sentit del relat canvia totalment, ja que parlaria de sexe lèsbic, però sembla que el narrador sigui un home i l'asseguda sigui la dona embarassada.
Un relat amb una mica de cinisme i humor negre. En veure una dona embarassada pots pensar en això o en la joia del xiquet que està esperant. Poques persones pensen així del sexe; hi ha maniàtics que tenen una total aversió al contacte físic i són incapaços fins i tot de donar la mà, proposen que ens saludem a la japonesa.
La biologia és com és, pretendre canviar-la per un ideal extrem de puresa és una collonada. El relat descriu amb molta ironia aquesta posició.
Trobo que la Maria Montserrat fa molt bé de tocar el dos.
Moltes gràcies pel teu elogi al meu anterior relat; potser una mica hiperbòlic.
-
Caram![Ofensiu]Rosa Gubau | 11-10-2024
Entre gemecs fingits, males olors, plaer momentani, maniobres potineres i obscenes, m'has deixat ben descol·locada, però el final m'ha tornat a lloc. Maria Montserrat, no marxis... En el fons, el plaer ens agrada a tots. Un joc entre negativitat i positivisme, que no m'ha deixat indiferent. De fet, com pràcticament tots els relats que escrius, i això sempre és bo.
Rosa.
