Cercador
Reflexions pasquals d'un descregut.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Havent descansat el setè dia de la Creació, Déu volgué parar una trampa a Adam i Eva, aquests mossegaren l'ham i foren expulsats del Paradís Terrenal. Ens l'hauria pogut estalviar, l'embolic de ca l'ample que s'organitzà, si s'hagués abstingut de posar a prova Adam i Eva, o si s'hagués compadit d'aquells desgraciats i els hagués perdonat. Però no: s'inventà l'estigma del pecat original, barrant així les portes del Cel a tota la humanitat; i, quan s'adonà que s'havia extralimitat amb una actitud tan intransigent, de tots els camins per revertir la situació trià el més rocambolesc:
1) Es desdoblà en Déu Pare i Déu Fill. El tercer en discòrdia, l'Esperit Sant, era un formalisme irrellevant.
2) Déu Fill hagué d'encarnar-se en un home de nom Jesús, resultant un híbrid anomenat Jesucrist, Crist per als amics. No era ben bé com els semidéus de la mitologia hel·lènica, però feia miracles.
3) El tracte entre les dues personificacions de Déu, Pare i Fill, era que Crist les passaria canutes i acabaria morint a la creu, a canvi de redimir la humanitat desbloquejant les portes del Cel.
4) Arribat el moment, el pobre Crist dubtaria, però finalment acceptaria amb resignació el seu destí.
5) El happy end de la resurrecció i posterior ascensió al Cel no desvirtuaria aquesta Redempció.
Era el camí més rocambolesc o, com diria Leibniz disset segles més tard, parodiat per Voltaire mig segle després, era el camí òptim en el millor dels mons possibles?
La redempció de presoners es fa mitjançant el pagament d'un rescat o per intercanvi amb altres presoners, i en termes de transacció comercial la Redempció no fou tan atípica com sembla: era un intercanvi en què el sacrifici de Crist, de magnitud infinita per ser Déu, s'equiparava al deslliurament de tota la humanitat de la culpa del pecat original. Un joc de paraules que encobreix la lògica mercantilista que el poble jueu atribueix a Déu.
Comentaris
-
Entre l'Antic i el Nou Testament,[Ofensiu]llpages | 19-04-2025
les teves reflexions aconsegueixen "fer un pa com unes hòsties", que si algú vol assabentar-se sobre què carai es celebra a la Pasqua cristiana, el teu text és el camí més curt per fer-se un embolic i, de passada, confirmar que cremaràs al foc etern per aquest teu escrit herètic. Però he passat una bona estona, i això no es paga amb calés!
-
Els homes i Deu[Ofensiu]Prou bé | 18-04-2025
Genial paròdia, Joan. Una sàtira intel·ligent i ben relatada.
Amb total cordialitat -
Dijous Sant[Ofensiu]SrGarcia | 17-04-2025
Una bona meditació per al Dijous Sant, mentre vas mirant, amb distracció, la pel·lícula Ben Hur per enèsima vegada (ara mateix fan l’escena de la carrera de quàdrigues).
El Déu de l’antic testament no es pot negar que sigui capriciós i rancuniós, és una mica com Zeus, però sense aventures amoroses.
El que dius sobre el paradís m’ha recordat la novel·leta de Mark Twain “Els diaris d’Adam i Eva” que acaba d’una mandra genial: “On sigui l’Eva, allà hi ha el paradís”; això demostra que Adam és molt bona persona, no un carallot rancuniós com hauria de ser per “imatge i semblança”.
Ja ho deia Borges que la teologia és una forma de literatura fantàstica, qualsevol li pot donar tants tombs com vulgui, hi ha coses que són difñicils d’harmonitzar.
M’ha agradat que parlis de Leibnitz i Voltaire; jo tinc un relat que en parla en els mateixos termes que el teu, qualsevol any el pujaré.
-
compartir[Ofensiu]Nua Dedins | 17-04-2025
Reflexionar ens fa savis i escriure, també!
A seguir escrivint Joan! I bona Setmana Santa!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.