Reflexions de tarda-vespre

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Ossos.
Mossegats pel temps.
Podrits per la natura.

Déu.
Omnipresent.
A imatge robòtica, la humanitat l'imita.
Encara que no el conegui.
Avui dia, en la nostra societat
( si deixem apart alguns sectors ),
Déu és un invent.

I per què no dir déu,
amb la "d" minúscula.
Ja s'ha fet molt, això.

Però qui ens sosté?
O què ens sosté?
Caldria un debat amb tota la humanitat.

Et pots menjar "una poma al forn"
i sentir-te bé.
Però després necessites un altre recurs.
Això és el que li manca a la pobresa.
Jo em pregunto:
"Quins objectius ténen,
els pobres,
els de lluny,
els d'aprop...?"

Ser pobre és quelcom
que jo mai he descobert del tot.
Perquè per molt que hagi
estat marginat i sense diners,
sempre he trobat un refugi,
encara que a vegades digne
de no ésser emprat,
però quin remei.

Potser els pobres que ténen televisió,
disfruten d'ella.
Jo no en sóc capaç,
m'aferro molt més als llibres,
al coneixement.

Jo no sóc gaire ric,
però comparat amb la resta
de quasi tota la humanitat,
tinc una economia de miracle.

I els rics?
Aquella gent tan poderosa
que viuen del luxe.

Com ja he manifestat
en d'altres relats,
vull saber què se sent en el luxe.
Aquell luxe dels dels rics.

Perquè per molt comunista que sigui,
he deixat de creure en la humanitat,
i això m'ha suposat deixar de creure en el comunisme.
He buscat comunicació i enteniment,
i he trobat tot el contrari,
en aquesta societat que jo considero podrida.

Hauré de treballar,
i ja veuré com m'anirà,
però pel que fa a les ambicions,
sóc una mica egoïsta.

M'he apartat dels ideals humans
( jo mai no n'he tingut cap ),
i crec en mi.
Crec en la meva potència i,
malgrat passar males estones,
l'util.litzo.

Vull descobrir més ciència,
saber què amaga tot aquest "progrés",
tan criticat però a la vegada
tan enganxós per a qualsevol que ho negui.

Hi ha alguna persona pura per aquí?
Si hi és, que no se senti ofesa.
Jo només pretenc
escriure el que penso.
per comunicar-ho,
i perquè quedi l'empremta en qualsevol lloc,
com pot ser ara un ordinador.

Caminem cap a la misèria,
cecs,
jo no vull formar part de la massa.
Tinc alguns recursos,
i un procés evolutiu.

Això no és cap crítica cap a ningú,
i a qui ho hagi llegit,
saludo:

Sergi, dissabte 24 de novembre del 2.007.



Comentaris

  • Coneixement i intuició[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-12-2007 | Valoració: 10

    Aquell moment de la tarda en què el sol baixa i no cal fer cap cosa en concret però encara no és de nit, resulta un dels moments màgics per a escriure pensaments, entre dos llums: la del coneixement d'un mateix, i la de la intuïció no del tot conscient, la que ve de fora i la que cal encendre dins nostre.
    Així, aturats entre dos mons, s'il·luminen racons que habitualment resten foscos.

    "Jo només pretenc escriure el que penso. per comunicar-ho, i perquè quedi l'empremta en qualsevol lloc. jo no vull formar part de la massa."
    Ens definim a partir del què volem i del què no volem, del què desitgem i del què avorrim, del què afirmem categòricament i del què neguem amb fermesa.
    Però cal tenir ben present que som canviants i temporals... per tant, coses que ara mateix no sospitem, poden passar a ser projectes vitals en un futur proper... o de sobte, ser aigua passada.

    T'envio una abraçada reflexiva,
    Unaquimera

  • Genial!!!![Ofensiu]
    GTallaferro | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Reflexió profunda d'aquells que creiem, o potser no, que les vides de tota la humanitat han de tenir un propòsit, que hi ha d'haver un perquè en majuscules, ignot inclús pels filòsofs més brillants.Estic molt d'acord amb l'estrofa en la qual afirmes que només et tens a tu i que tu ets el teu únic potencial. Aquest és el primer pas per compartir l'invisible cristall de saviesa que duem a dins.
    d'altra banda, sempre em pregunto per què hi ha d'haver els pols oposats, desequilibrats, de la riquesa i la pobresa. Pocs cops he pensat en viure en l' opulència. Més aviat, quan obro l'aixeta i veig que tinc aigua, que en puc beure, em puc dutxar, puc netejar la casa, la roba...sempre aprofitant i mai malversant-ne les gotes, em sento afortunada, tot i que no sóc ni mileurista.
    Records i una forta abraçada!!!!

  • Més reflexions[Ofensiu]
    Naiade | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Relat profund on és veu com et qüestiones coses que han marcat la nostre cultura, la nostre societat. Efectivament s'hi raones, tot és un invent de l'home, ja que en el fons no sabem res em certesa, però això és ser home, pensar, elucubrar, valorar, aprendre, madurar. És bo tenir la ment oberta, saber el que passa al teu voltant i triar el teu camí,
    M'agrada el que reflecteix el teu poema, que t'aferris als llibres, a voler saber, per mi això és l'essència de la vida. També veig que per una part veus la part positiva de tu mateix, valores el que tens encara que no sigui per tirar coets, però ten adones que ets afortunat comparat amb d'altres. Particularment crec que la riquesa a seques no fa feliç.
    Ja sé pel que dius als teus relats el que opines de la societat, aquí no dic res, cada un tenim la nostre opinió i la nostre experiència, però si et dic que si busques individualment, pots trobar molta gent que val la pena.
    Bé ja acabo, quan escric no veig mai el moment d'acabar
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1795 Comentaris

447871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi