Reflexions antropocèntriques

Un relat de: Alberich

Ja no tenia gaire clar que l'Home fos el rei de la creació, com els exegetes dels antics llibres ens han fet creure amb reiterada obstinació.
També algú m'havia fet notar que la majoria dels animals semblaven tenir sentiments, talment, o fins i tot per damunt dels dels homes, però jo n'era escèptic.
Pensava que el pensament conceptual ens era exclussiu, fins que un dia vaig veure una filera de vedells anant a l'escorxador; se'ls veia neguitosos, com si coneguessin el seu fatal destí. L'empleat els empenyia del camió, i es resistien -no com els xais que sembla que hi van dòcils i obedients- Fins i tot vaig capir que d'aquells ulls grans i tristos, es despenjava alguna llàgrima de pena. Uns esfereïdors mugits anunciaven la seva trista fi. Aquells animals sabien a on anaven i el que els deparava el destí. Jo vaig començar a dubtar de la meva superioritat antropocèntrica.
El mateix dia vaig veure per TV una filera de soldats anant a un front de guerra; enviaven petons a les noies que els deien adéu i cantaven alegres cançons que parlaven de gestes i del goig de viure. Els manaires anaven al davant, conduint-los marcialment a l'escorxador, amb la mirada dura i l'obstinada determinació dels botxins. No semblava pas que se'n adonessin gaire de la seva predestinada i tràgica finalitat. És quan ja es van dissipar el meus dubtes i vaig començar a veure-hi clar.


Comentaris

  • A tu et va venir la ètica del veganisme, veient aquelles animals cap a l'escorxador[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-10-2018

    Veig que el relat té gairebé deu anys.
    Bilions d'animals han perdut la vida des d'aleshores al diari holocaust animal (porcs, garrins, vaques, vedells, conills, pollastres,...peixos la tiraaaa!) apart de més tema animal que fa mal (experimentació, entreteniment, cosmètica, pell, caça,...). El veganisme creix, cada cop hi ha més humans que miren d'humanitzar-se en aquest aspecte que, al meu parer, és essencial.
    Quan els ulls mostren molt el blanc...és símptoma de terror. Ploren, els vedells sent dus a matar. Bé, si t'interessa, el veganisme conta amb pèls i senyals la crueltat de la indústria làctica que, si s'és vegetarià, no s'hi ajuda massa.

    Mena

  • La bèstia més bèstia de totes les bèsties[Ofensiu]
    Jam Malson | 20-10-2018

    Com tu, jo també penso que l’espècie humana té molt més d’animal depredador incontrolat, que no pas d’ésser racional. Fem unes bestieses que ens adjectiven clarament.

    Ara bé, trobo que l’exemple de comparar els vedells de camí cap a l’escorxador amb soldats a punt d’anar a guerrejar, no és un paral•lelisme ben aconseguit. Les guerres es poden fer per atacar algú, però també per defensar-se d’un atac. O hem de deixar-nos matar sense defensar-nos?

    El paral·lelisme més horrible, monstruós, esfereïdor, inhumà i tots els adjectius més perversos que es puguin trobar, va ser l’existència dels Trens de la Mort i els Camps de Concentració i Extermini nazis del Tercer Reich alemany. Indubtablement, aquest episodi de la història de la humanitat és la prova més evident que l’ésser humà pot ser la bèstia més bèstia de totes les més bèsties.

  • Molt bona reflexió[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 06-03-2009 | Valoració: 10

    i una comparació que fa pensar, realment, que sonats que som d'anar a matar gent cantant cançons i dedicant petons a les noies boniques, i ara, a més a més, també elles envien petons als nois que les acomiaden, perquè també elles hi van a fer la guerra.
    Realment, son una especie que fa pensar, però que tot sovint no pensa.

    I per cert, escrit amb una gran correcció i bon estil.

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    nuriagau | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Jo també m'ho he plantejat sovint. No hagués sabut, però, plasmar-ho en una pantalla tan bé com tu.

    Per qüestions laborals, em relaciono amb moltes persones d'edats diferents i hi ha un nombre elevat de gent que exterioritzen uns comportaments poc racionals.

    Felicitats per aquesta reflexió i gràcies per compartir-la amb nosaltres!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Naiade | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Relat que toca un tema que m'he qüestionat tot sovint.
    Crec que nosaltres els humans ens hem penjat la medalla de racionals, encara que la majoria de vegades no ho som gaire. He trobat que feies un bon paral·lelisme entre els animals que porten al escorxador i els soldats que van al front, plens d'idees patriòtiques que els hi han inculcat els que manen a fi de que vagin contents, cap on no se sap si tornaran.
    Crec que mai t'havia llegit i certament he fet una bona descoberta. T'aniré llegint.

    Salutacions

  • Gràcies Ramón[Ofensiu]
    Queca | 19-01-2009 | Valoració: 10

    Per aquestes reflexions que sens dubte s'han de tenir en compte, i gràcies també pel teu comentari al meu últim relat. T'ho agraeïxo de tot cor.

  • l'esser humà,[Ofensiu]
    ANEROL | 17-01-2009

    am b la seva prepotència, no veu més enllà del seu egocentrisme i de la seva necessitat de creure's el més important de tot el que es viu

  • Estic convençuda...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 17-01-2009 | Valoració: 10

    que els animals, a excepció dels que anomenen racionals, disposen encara d'un instint que forma part de la mateixa natura, i per tant poden veure més enllà del que ensenyen els ulls. Tampoc tinc dubtes sobre els seus sentiments, i fins i tot m'atreviria a dir que poden ser més elevats que el d'algunes persones. Ignoro si tenen consciència de sí mateixos com a éssers, però en tot cas sovint ens donen llissons que els humans hauriem d'observar. M'agrada el paral.lelisme que fas entre la filera de vedells -conscients del seu destí-, i la dels soldats -inconscients o enganyats del seu-.
    Gràcies per aquesta nova reflexió que sorgeix un cop més d'un dels teus relats.
    Una abraçada

  • Benvingut.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 17-01-2009

    Més aviat hauries de dir que les teves reflexions comencen a no ser antropocèntriques, comencen a no dir allò tan típic de "l'home i els animals" com si l'ésser humà no fos un animal, i com si l'ésser humà fos l'home, i no la dona.
    L'ésser humà és un animal més. Ni que el seu pensament sigui més elaborat, sovint, el seu pensament és creat per l'inconscient; i pobrets de nosaltres ens pensem que el que pensem ho pensem per convicció i raonament, i en realitat gairebé tot ho pensem perquè els intints ordenen la fabricació dels pensaments. Si ho sabem, passem a estar en un estadi superior; un xic més lúcids per a identificar la tirania de les nostres pulsions, i en conseqüència un xic més lliures, i un xic més humans. Però som una espècie més, i prou.

  • Ben cert![Ofensiu]
    Fidel Català | 17-01-2009

    Els manaires sols van devant quan els marquen el camí, després, amagats rera la balla observen com els xais, vaques o porcs, van caient a l'escorxador, per a ells sols son números.
    He viscut uns quants cops, aquí al poble, la matança del porc, i com ja deus saber, els seus xiscles i crits son paorossos. Ningú a la plaça pot dir que aquella bestia no sap que volen fer amb ella.

    Bona reflexió

    F.V.

  • Si noi...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-01-2009 | Valoració: 10

    ...ens creiem que el planeta és nostre i que podem fer en ell el que volguem. Som els amos de tot! Pobres il·lusos, segurament quan la nostra espècie hagi desaparegut, alguns dels animals que creiem inferiors se'n riguin de nosaltres dient...POBRES REIS DE LA CREACIÓ.

    Una abraçada.

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alberich

39 Relats

206 Comentaris

36995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascut un mes de maig.
Va treballar de molt jove al tèxtil, mentre estudiava Dret i va anar a parar a l'administració.
Ha estat aprenent de molts oficis, per la qual cosa no és mestre de res.
Li agrada la vida, i cultivar l'amistat, també la mar i la muntanya.
Si voleu comentar alguna de les seves parides, tant si us agraden com si no, us ho agrairà, doncs no hi ha res que més valori que la mútua comunicació i que la gent faci cas del que un hom fa.