El carrer de casa.

per un pasat que ens ha fugit, quants hem jugat en carrers polsegossos, o amb llambordes que no permetien correr els vehicles.
Relat curt i intens, escrit amb delicadesa i correcció, una queixa llençada al vent.
Bon relat i ben escrit.

Una abrçada.

Ferran

Curt però m'ha traslladat a la infantesa, He recordat el carrer enfangat on vivien els meus avis i també la fàbrica tèxtil del meu pare el vapor en deien. Nostàlgia i records...

J. Lluís Cusidó

Però m'ha calat al cor el record dels jocs de carrer, el palet, l'encantat, el soldadito inglés i totes les invencions que la manca de joguines ens feien sorgir de l'imaginació popular. I en Kubala? qui el coneix avui en dia? El meu pare comprava els diaris "Dicen" i "Lean" ( els has conegut tu?) i jo amb la meva dèria per llegir tot el que queia a les meves mans, me'ls empassava. No m'agrada el futbol però el meu pare a taula lleigia els diaris (amb gran indignació per part de la mare). Jo, que seia a la dreta del pare (quin honor) quan ell doblegava el diari llegia tot el que hi posava però ho havia de fer a l'inrevés. Aquesta habilitat em va servir per llegir els dictats o els exercicis dels alumnes a mesura que els anaven escrivint.
Pero, perdona, no he parlat del teu relat. Entranyable. aquesta és la paraula que m'inspira.
Gràcies pel teu comentari i molts petons

...xicon!!! I 'compare' en el nom de pila! Gaudint de la vista a una mar blava, -ben nostra, per suposat!- aquesta 'impressió' -afortunada i resumida d'uns anys, em resulta escassa.
Malgrat això, és molt acceptable -quasi con 'nanorepte'!
Salut i rebolica! I gràcies pel comentari!

les millors imatges del passat.
Ara recloem els infants. I fomentem valors individualistes. Fem una societat menys solidària. I malgrat això, encara hi ha joves que valoren aquestes coses...
Curt i evocador.
Ens seguim llegint, amic Ramon. Sempre resulta agradable i interessant fer-ho.

d´aquell meu carrer, de fang vermell i rodes de bicicletes. M´ha encantat.