El carrer de casa.

Un relat de: Alberich

Vaig veure, inquiet, com canviava el terra polsinós i enfangat del carrer de casa -abans solcat per petjades impossibles- per culpa d'una implacable gran màquina d'aixafarrocs.
Damunt l'asfalt grisós ja no s'hi veu la quitxalla emulant el gran Kubala. Un tràfec rodat intens, continu i anàrquic, ha reclòs els més menuts a la cambra dels malendreços, on juguen a emular Messi a la PlayStation, o fan navegacions impossibles per les xarxes intergalàctiques del planeta Internet.

Comentaris

  • lament[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-12-2008 | Valoració: 10

    per un pasat que ens ha fugit, quants hem jugat en carrers polsegossos, o amb llambordes que no permetien correr els vehicles.
    Relat curt i intens, escrit amb delicadesa i correcció, una queixa llençada al vent.
    Bon relat i ben escrit.

    Una abrçada.

    Ferran

  • Curt el relat [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-12-2008 | Valoració: 10

    Curt però m'ha traslladat a la infantesa, He recordat el carrer enfangat on vivien els meus avis i també la fàbrica tèxtil del meu pare el vapor en deien. Nostàlgia i records...

    J. Lluís Cusidó

  • Encara no t'havia trobat en aquesta gran família de RC[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-12-2008 | Valoració: 10

    Però m'ha calat al cor el record dels jocs de carrer, el palet, l'encantat, el soldadito inglés i totes les invencions que la manca de joguines ens feien sorgir de l'imaginació popular. I en Kubala? qui el coneix avui en dia? El meu pare comprava els diaris "Dicen" i "Lean" ( els has conegut tu?) i jo amb la meva dèria per llegir tot el que queia a les meves mans, me'ls empassava. No m'agrada el futbol però el meu pare a taula lleigia els diaris (amb gran indignació per part de la mare). Jo, que seia a la dreta del pare (quin honor) quan ell doblegava el diari llegia tot el que hi posava però ho havia de fer a l'inrevés. Aquesta habilitat em va servir per llegir els dictats o els exercicis dels alumnes a mesura que els anaven escrivint.
    Pero, perdona, no he parlat del teu relat. Entranyable. aquesta és la paraula que m'inspira.
    Gràcies pel teu comentari i molts petons

  • Curt, massa curt,...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-12-2008

    ...xicon!!! I 'compare' en el nom de pila! Gaudint de la vista a una mar blava, -ben nostra, per suposat!- aquesta 'impressió' -afortunada i resumida d'uns anys, em resulta escassa.
    Malgrat això, és molt acceptable -quasi con 'nanorepte'!
    Salut i rebolica! I gràcies pel comentari!

  • Evoques[Ofensiu]
    M.Salles | 01-12-2008 | Valoració: 10

    les millors imatges del passat.
    Ara recloem els infants. I fomentem valors individualistes. Fem una societat menys solidària. I malgrat això, encara hi ha joves que valoren aquestes coses...
    Curt i evocador.
    Ens seguim llegint, amic Ramon. Sempre resulta agradable i interessant fer-ho.

  • M´has portat el bell record[Ofensiu]
    brins | 01-12-2008 | Valoració: 10

    d´aquell meu carrer, de fang vermell i rodes de bicicletes. M´ha encantat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alberich

39 Relats

206 Comentaris

36995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascut un mes de maig.
Va treballar de molt jove al tèxtil, mentre estudiava Dret i va anar a parar a l'administració.
Ha estat aprenent de molts oficis, per la qual cosa no és mestre de res.
Li agrada la vida, i cultivar l'amistat, també la mar i la muntanya.
Si voleu comentar alguna de les seves parides, tant si us agraden com si no, us ho agrairà, doncs no hi ha res que més valori que la mútua comunicació i que la gent faci cas del que un hom fa.